Opinió

 

<135/169>

Vicent Partal

08.05.2006

Una papereta única

Dissabte desenes de milers de valencians van eixir al carrer per reclamar que el 2007 el PP siga desallotjat de la Generalitat, una demanda que molts vivim com una necessitat gairebé fisiològica. L'escenografia era esperançadora: de primer les grans associacions cíviques i, al darrere, portant una única pancarta, els caps dels partits que haurien de forjar una alternativa electoral: Esquerra Unida, el Bloc, Esquerra Republicana i els dos Verds. Per acabar de completar la fotografia positiva els organitzadors varen fer fora de la manifestació alguns destacats membres del PSPV-PSOE que volien ser-hi. És evident que, si arriba el moment, caldrà governar amb ells, però solament per conveniència, que quede clar.

El carrer va ser contundent. Tothom admet que hi van participar molts més valencians i valencianes que no en cap de les manifestacions organitzades aquests darrers anys. L'ambient és propici. I hi ha indicis de moviments entre les forces polítiques valencianes. Quan fa unes quantes setmanes vaig escriure un mail obert titulat 'Alarma valenciana', es va moure un cert enrenou pel pessimisme que se'n desprenia (diuen que inusual en mi). No és que haja canviat d'ànim, però reconec que alguna cosa es mou molt lentament. Continue pensant, tanmateix, que la cosa és molt difícil i que no es tracta pas de guanyar uns quants diputats, sinó de fer un salt històric. I insistesc que això no s'aconseguirà sense sumar totes les forces que hi havia juntes sota aquella pancarta de dissabte i les que anaven davant: els grups civics i culturals.

Però és evident que sols si tots els partits es posen d'acord hi haurà pacte i que, en tot cas, de cap manera no podem culpar els qui fan un esforç per a pactar de l'actitud dels qui en recelen o que encara s'encaboten a dibuixar un pacte que dóna cabuda als uns, però no als altres. El temps, del calendari, es va escurçant molt ràpidament i cal que totes les cartes es vagen posant sobre la taula. Ara és quan cal un esforç més gran de claredat dels uns i dels altres. De claredat i d'unitat, sense trampa.

Segons que han reconegut en públic ells mateixos, hi ha bona sintonia per a una coalició entre Esquerra Unida, els dos Verds i Esquerra Republicana. Ës un gran pas. Mentrestant, el Bloc ja ha admès i acceptat que la seua estratègia ha de consistir a pactar amb Esquerra Unida i no a presentar-se en solitari. També és important. Solament cal esperar que abans de l'estiu uns i altres ho posen tot en joc per aconseguir una papereta única que siga el reflex d'allò que es va veure dissabte al cap i casal. I en aqueix camí no tenen sentit les desqualificacions públiques ni els menyspreus altius, perquè aviat serà massa tard per a rectificar.

Mail Obert