Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

<121/169>

Vicent Partal

21.02.2008

Comencem

D'ací a unes poques hores començarà la campanya electoral. La baralla entre el PSOE i el PP va per pèls i la condicionarà, segurament embrutant-la fins al límit d'allò que és tolerable i comprimint l'espai que grups com Iniciativa han forjat aquests darrers anys. I, mentrestant, les previsions dels partits nacionalistes no són gens encoratjadores, amb la sola excepció il·lusionant d'Unitat per les Illes. Això és el que hi ha...

Quatre anys després dels greus fets que van marcar les eleccions anteriors sembla que els socialistes no han estat capaços d'assegurar-se un resultat tranquil i que el PP, el PP de Rajoy, però també d'Acebes i Zaplana, té possibilitats reals de tornar al poder. No deixa de ser francament sorprenent. A mesura que ha anat avançant la legislatura, Zapatero s'ha anat desinflant i segurament que la seua pèrdua de credibilitat ha donat ales a un PP que, després de totes les coses que van passar, no hauria d'haver alçat el cap en vuit o dotze anys, però que, en canvi, és viu i ben viu. Francament, i per la part que m'importa, ja s'ho faran. La campanya del PSOE és obsessa i em repugna. No proposen res que es puga entendre d'una manera lògica i es limiten a avisar que ve el papu i que ens farà viure tan malament que som una mena d'idiotes si no els votem, a ells. Potser els funcionarà aquesta tàctica tan poc engrescadora, i qui dia passa any empeny, però la veritat és que sobta oir una vegada i una altra la mateixa musiqueta rància. I encara sobta més que la gent se l'empasse.

És clar que les alternatives són ben poc solvents. Especialment les que arriben del camp nacionalista. I l'espectacle d'ahir al Parlament de Catalunya resumeix amb tota claredat el desconcert regnant. Només la possibilitat que Unitat per les Illes entre al Parlament obre una certa llum d'esperança, però ben circumscrita territorialment, car ningú no dubta que al Principat els resultats dels partits nacionalistes seran dolents, i resulta difícil de pensar que al País Valencià Esquerra Unida puga conservar el seu escó o que la coalició Bloc-Iniciativa-Verds puga aconseguir-lo.

Poca alegria, doncs. Poca.

Mail Obert