Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

<121/169>

Vicent Partal

06.02.2008

Això que ressona com un tro

No li serà fàcil, a Obama, amb tot l'aparell del partit demòcrata bolcat en favor de Hillary Clinton. Però allò que ell representa, la seua manera de fer política i el missatge transcendent que ha aportat a la campanya electoral li asseguren l'atenció i l'interès de milions de persones dels Estats Units i del món. En sabem molt poc, d'ell, i podria passar que, una volta a la Casa Blanca, ens sorprenguera negativament, però, caram!, com reconforta avui d’escoltar algú que no et parla amb un llenguatge fred i calculador i que et convoca d’una manera creïble a les aspiracions més solemnes, als somnis més elevats.

Hillary Clinton, en un moment de nerviosisme evident, ha dit que no era just que ella haguera de confrontar-se a algú que només ven somnis. Li fa por perquè confrontar-se a un somni és molt difícil. Però també fa trampa: sap que no és així. Ella sap que Barack Obama té un passat sòlid i un programa clar. Com sap, i li dol, que Obama mai no haja abonat la guerra de l'Irac, i que s’oposara a tothom al Congrés l'any 2002 mentre ella s'alineava al costat de Bush en una decisió que ara voldria esborrar. Obama aleshores ja va apel·lar, per impugnar Bush, als grans principis morals, al somni. I es va oposar, i no era fàcil, a l'opinió de la majoria dels americans d'aleshores. Mentrestant, Hillary argumentava i calculava sobre els deures dels polítics i les limitacions de la pròpia consciència que imposen els càrrecs públics.

I ací és on hi ha la diferència. No tinc cap dubte que Hillary Clinton està preparada per a ser una bona presidenta dels Estats Units, ni tampoc què seria històric que una dona arribara al lloc de més poder del planeta. Però, si ho fa, segur que serà una més, amb poques diferències. De Hillary, no en pots esperar ara que pose allò que ella creu al davant d’allò que creu que ha de creure. Obama no és, o no ho sembla, així.

La política, dissortadament, esdevé un ofici lleig. El desprestigi dels qui en fan no sempre és just, però som molts els qui tenim la sensació que en els nostres polítics el càlcul sobre el jo és més important que no el càlcul sobre el nosaltres. La política catalana recent és, en aquest sentit, paradigmàtica. Tant que tots els partits viuen una època convulsa amb dissidents públics que amb més o menys fortuna qüestionen la baralla per la més minúscula engruna de poder, fins i tot de poder personal, en què han convertit govern i oposició les nostres aspiracions, els nostres somnis. I això és un indici contundent i inqüestionable del desànim, però també és una esperança. Hi ha molta gent, a tots els partits i a fora, que no es conforma, gent que no creu que tenir un carnet o votar una opció política determinada haja d'equivaler a fer de comparsa, a fer pujar uns pocs i a observar amb paciència, o amb irritació, com canvien una volta són a dalt.

La distància entre allò que volem i somiem i allò que creiem que es pot fer ara mateix és abismal, depriment, descoratjadora. El país vibra com mai, però la política és més plana que mai. El carrer esclata de color, però als despatxos tot sembla gris. L'ambició fa bullir la sang, però la pobresa d'esperit ens té paralitzats. Ací. Perquè, allà, Obama ha sabut tocar aquesta clau precisament. La que diu que els somnis i els valors no van renyits amb la política, ni l'ambició amb la gestió. La que proclama que, si ho fem malament i ho passem malament és perquè volem i perquè ho acceptem amb resignació, car bé podem canviar-ho, si volem. La que recorda d’una manera concreta que sempre els grans moments que ens han reconciliat amb nosaltres mateixos i amb el propi país han nascut gràcies al fet que algú s'ha plantat i ha dit prou a la mediocritat, a la misèria intel·lectual i a la deixadesa moral. I ha cridat a anar més enllà del dia a dia, ens ha convocat al canvi gros i no als petits canvis, al risc i no al temor.

I, acabe com acabe la campanya americana, és aquest missatge de Barack Obama que ressona com un tro.

Mail Obert