Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

<121/169>

Vicent Partal

15.02.2008

De nou

El president Montilla va tornar ahir a Madrid. I va tornar a dir que el PSC no era un partit subordinat al PSOE i que alerta amb les coses que passen al Principat i que no fem bromes i que si això i que si allò. Bé. Unes poques hores després la Junta Electoral Central anunciava que el PSC no tindria espais electorals propis a la televisió. El PP havia reclamat que, si el PSC comptava per separat del PSOE, aleshores ells eren el primer partit en nombre de vots, i els socialistes ho van rematar tot d'una: el PSC no existeix. A efectes de la Junta Electoral i del repartiment de propaganda, si més no. Tot: discurs i desaparició, van passar el mateix dia.

No faré més foc del compte. Els socialistes afirmaven allò de la realitat estatutària sobre el paper: que el PSC és un partit independent del PSOE i que, per tant, els espots electorals són seus. Però, quan els qui manen de debò van veure que ser un partit independent del PSOE posava en perill la supremacia d'aquest, el paper va esdevenir paper mullat a una velocitat sorprenent. I el PSC va passar a ser una 'federación regional' com qualsevol altra. Punt final del debat.

Que el sucós episodi televisiu coincidira amb les declaracions del president de la Generalitat va ser mala sort, segurament. Tot es nota massa, si la proximitat és excessiva. Però també va demostrar el pa que s'hi dóna. El que s'hi ha donat des de fa dècades, el que s'hi dóna avui i el que s'hi donarà demà i demà passat, per més discursos que vulguen que escoltem. Perquè les paraules no arreglen els fets; en tot cas, els expliquen o miren de disfressar-los.

Per cert, CiU s'hi va abraonar de seguida fent prediccions amb la teoria que un hipotètic pacte entre ells i Zapatero foragitaria Montilla del Palau de la Generalitat. Sembla que no n'aprenguen aquests...

Mail Obert