Opinió

 

<18/19>

Martxelo Otamendi

20.07.2013

Com construir un país amb una agenda

Men?ame
 

Aquest és un debat antic: com desenvolupar la centralitat informativa, tant al nostre diari com en alguns mitjans de comunicació del nostre país. A d'altres mitjans de comunicació, ni tan sols es fa aquest debat. En ocasions com l'actual, tendim a actuar amb molt de tacte, i he de reconèixer que sovint la hipersensibilitat ens ha portat a sobreactuar.

Se m'ocorren molts exemples, alguns de sorprenents. 'De compres a França', aquest és el títol d'una guia comercial que va publicar fa uns quants anys un diari de grans vendes. A jutjar pel títol, es pot pensar que havien anat a comprar a París. Però no, ni tan sols havien anat més enllà d'Hendaia, Donibane Lohizune i Miarritze.

Passa quelcom semblant amb la violència de gènere. A jutjar per determinats diaris del nostre país, Espanya és l'únic país d'Europa on es té constància d'aquest tipus de violència. Segons sembla, a França no existeix, perquè mai no n'informen; però sí que ho fan si passa a Sevilla i Màlaga. I jo no vull frivolitzar sobre aquesta qüestió.


Les agendes informatives fan una feina excepcional a l'hora de construir un país o destruir-lo. Un altre exemple: un diari que té un cert prestigi fa titulars com aquest a la seva web: '186 persones mortes, en un accident d'avió a Turquia'. Una peça amb el subtítol següent: 'No hi ha espanyols entre els morts'. Així, en una tasca de formiga, també es construeixen els estats.

Recordo amb molta alegria com vam encapçalar el nostre diari un diumenge, a la portada hi havia un titular principal i una gran foto per informar de l'acte de reconstrucció de l'Assemblea Nacional Catalana al Palau Sant Jordi. Afortunadament, va resultar ser un encert.

Però també és cert que actuem així tan sols en els temes que fan referència a la problemàtica nacional.

Men?ame
 

Editorial