Opinió

 

<18/19>

Martxelo Otamendi

12.01.2013

La qüestió dels presos a primera línia

Un cop més els catalans ens heu donat una lliçó de solidaritat. Tal i com es va evidenciar en el manifest publicat dijous agents socials catalans de sensibilitats molt diverses heu mostrat el vostre suport a la manifestació d'aquest cap de setmana a Bilbo, en favor dels presos. Heu omplert una mica més el saquet del nostre deute, que ja va ben ple...


La mobilització d'aquest dissabte a Bilbo és una tradició política del nostre poble, amb tot el que això té de bo i de dolent. Es tracta de l'acte més gran que es fa en suport als presos bascos al llarg de l'any, un acte que cada cop és més concorregut i que també cada vegada més aconsegueix ocupar un espai destacat en els miitjans de comunicació. 


Tanmateix, i dit això, sembla que hem arribat a una espècie de topall. No res es mou en l'àmbit dels presos polítics. Ha passat ja un any des de que ETA va anunciar la fi de la lluita armada, el 20 d'octubre de 2011. I no s'ha mogut res en aquest terreny. El govern espanyol se sent còmode, vist que no té prou pressió com per a donar els passos que haurien de desbloquejar la situació. I a no ser que canvie la correlació de forces sembla que Rajoy s'eternitzarà en aquest comoditat. I ni t'explico el que farà Hollande.


Siguin quines siguin les diferències hauríem de recuperar, tornar a crear, l'ambient de l'època de la transició, per a que els que s'han mantingut immòbils i en silenci pel que fa a la qüestió dels presos ara s'activin i s'uneixin a aquesta reivindicació.  Ha passat molt temps des de la transició i han passat moltes coses, però caldrà intentar-ho de cap i de nou.


I en aquest procés resultarà molt rellevant la resolució definitiva que ha d'adoptar al març la Gran Sala del Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg, en relació a la doctrina Parot. Si resulta favorables a les desenes de presos que han patit aquesta norma, estic segur que serà un punt d'inflexió pel que fa a la política penitenciària. 

Editorial