Opinió

 

<18/19>

Martxelo Otamendi

05.01.2013

Nafarroa és la nostra València?

La territorialitat és una qüestió que sempre surt en l'examen comparatiu (aixó es denominen ara les converses entre amics) de la situació dels nostres pobles. Els bascos i les basques acostumem a dir que vosaltres ja teniu solventat el problema: en el Principat (és dirà així en la nova Catalunya?) no hi ha cap perill de divisió territorial. I és que en el Principat no teniu una Nafarroa.


Un amic molt afeccionat a la diplomàcia (internacional) conta una història bonica sobre l'època de la formació de l'estat d'Israel i el seu protagonista Ben-Gurión. El 1948 Ben-Gurión participava en les negociacions per a l'acceptació de l'estat d'Israel i en acabar una de les reunions. amb el seu pragmatisme habitual, va exposar el seu objectiu dient això: 'D'ací hem de sortir havent aconseguit ja l'estat d'Israel, encara que el nou estat abraci un teritori només equivalent a la taula de les negociacions'.


El primer ministre que dirigia el nou estat ho tenia clar: la primera feina era crear l'estat i després ja s'encarregarien d'augmentar la seva extensió (de forma criminal, tal i com han demostrat els seus succesors).


Pensem-ho amb la mentalitat d'un intel·ligent estratega espanyol. ¿Quin seria el seu cavall de troia per a dividir els abertzales d'Hegoalde, del sud del nostre país? Doncs suggerir que a Araba, Bizkaia i Gipuzkoa se'ls podria reconèixer el dret de decidir però no a Nafarroa. Fent això organitzarien un aldarull monumental entre els pragmàtic i els qui exigeixen el territori complet. O sigui tot allò que explicava el film 'Michael Collins'. La nostra Nafarroa, per tant, no és la vostra València. Per a completar la primera etapa València no us resulta imprescindible. Pregunteu, però a Chivite...

Editorial