Opinió

 

<18/19>

Vicent Partal

05.01.2013

Palma, Menorca, la territorialitat

Una de les diferències entre el procés català i el basc, com saps prou bé, Martxelo, és el tractament de la territorialitat. Fa anys que, com a valencià que sóc –diguem-ne navarrès–, sents que me’n lamente. Al meu país la qüestió de la unitat nacional no té pas tanta importància com al teu, per desgràcia nostra, dels perifèrics. Em fa por que la Catalunya independent no es preocuparà pas gaire del País Valencià, de les Illes o del nord.


I tanmateix em sent obligat a reconèixer que això, ara mateix, facilita el camí, al Principat. Grups com Esquerra, la CUP o Solidaritat remarquen una vegada i una altra que la nació són els Països Catalans, però afegeixen que la independència serà gradual. Hi insistesc: no és que m'agrade, però és pràctic.


I aquesta setmana t'he d'explicar que, tot amb tot, pot haver-hi sorpreses. La tradicional manifestació de final d’any a Palma va esdevenir diumenge un clam independentista d’una dimensió que va sorprendre tothom. Mai tanta gent no havia eixit a l'illa amb un missatge tan rotund. La força hegemònica del nacionalisme insular, el PSM, s'ha alineat clarament amb el sobiranisme, i la societat civil ha convertit en un pas endavant el malestar enorme que hi ha contra el president Bauzá, un personatge insòlitament espanyolista i fatxa –i perdona el terme col·loquial, però em pareix el més descriptiu.


Pocs dies després, a més, una enquesta indicava que el 20% dels menorquins volen un referèndum d'autodeterminació i votarien per la independència. I la dada té molt de valor. Primer, perquè no fa pas gaire que aquesta era la xifra que hi havia al Principat i ja veus on som. Però també per la història: durant la República, Menorca ja va proposar més d’una volta d’integrar-se directament a Catalunya.

Editorial