Opinió

 

<18/19>

Martxelo Otamendi

26.01.2013

Digestions bones i no tant

No sé si em toca a mi demanar perdó o si he de manifestar vergonya aliena. Però la gent de Catalunya heu de saber que a molts bascos ens alegra enormement la decisió que va adoptar dimecres el parlament de Catalunya. Tant pel seu contingut com per la majoria qualificada obtinguda.


I per què hauria de demanar perdó jo? Dons per l'actitud freda, trista, meditada, feble i desilusionada que va manifestar el conseller Erkoreka, portaveu del Govern Basc, a l'hora de valorar dimecres mateix la decisió adoptada pel vostre parlament. La que era la portaveu socialista, Mendia, em sembla que hauria dit exàctament el mateix en la mateixa ocasió. I jo em pregunto si els catalans no mereixien un missatge d'ànim, impuls i felicitació per part del govern abertzale basc.


O haurem de recordar ara que durant el darrer segle hi ha hagut una relació solidària i de col·laboració entre els abertzales bascos i catalans, en política i encara més en cultura? Al meu parer en el mercat de la solidaritat els bascos estem en dèficit respecte als catalans i hem deixat passar una oportunitat galdosa, usant la terminologia d'aquests dies, per a reduïr una mica aquest dèficit.


Però el cas és que el procés català provoca una mala digestió entre els jeltzales, la gent del PNB. No volen mirar cap a vosaltres i encara menys fer-ne l'alabança. Perquè observar l'actitud de CiU, que era militant de la tebior, els obliga a ells a mirar-se al mirall. 


Potser sigui comprensible, ara mateix, que els abertzales i el govern basc centrin totes les seves forces en la recuperació econòmica. Es pot compartir, o no, aquesta dedicació exclusiva però no veig que això sigui incompatible amb la sensibilitat, el suport, l'adhesió al que està passant a Catalunya, que tan a prop està, geogràficament i estratègicament, de nosaltres.


En qualsevol cas el procés català serà llarg i espero que hi hagi temps per a l'esmena.

Editorial