Opinió

 

<18/19>

Martxelo Otamendi

29.12.2012

Una bona lliçó, des d'Iparralde

A la nostra Catalunya Nord, a Ipar Euskal Herria, hi ha un fenomen polític que, a més de ser remarcable, és exemplar. Al nostre país, igual que al vostre, les coses a Ipar Euskal Herria hi van més a poc a poc; les coses de palau, no pas les d’Hego Euskal Herria.


Però darrerament les iniciatives polítiques i socials d'Iparralde ens han ben alliçonat. Em refereixo a la detenció de la militant Aurore Martin, membre de l'agrupació Batasuna d'Iparralde. Martin pertany a la nova generació i ha exercit l’activitat sobretot al nord, per bé que també ha participat en algun acte a Hegoalde. Cal recordar que Martin és francesa i que Batasuna és legal a França. Ho va ser fins i tot quan la van il·legalitzar a Espanya. Però l'audiencia espanyola la va processar per haver participat en una conferència de premsa en nom de Batasuna i va demanar-ne a França l’extradició.


Per la classe política d'Iparralde i també pels qui formen part del partit de Sarkozy, allò era una cosa incomprensible: que França acceptés de detenir una ciutadana francesa i extradir-la a Espanya pel fet de ser membre d'un partit legal. Perquè l'acusació era només de participar en una conferència de premsa, no pas de traginar armes, per exemple.


I ací és digne recordar com, desafiant l'opinió de París, una part important de la classe política d'Iparralde va fer una conferència de premsa en solidaritat amb Martin. Fou un gest ben compromès, car van oferir la casa a una refugiada, i van afrontar qualsevol conseqüència judicial que se'n pogués derivar. Jo no he estat mai testimoni de res que es pugui comparar amb això en la nostra política contemporània.


D’aquesta manera, Martin va ser protegida durant un temps i després la van arrestar i extradir a Espanya, cosa que desfermà un problema polític enorme al govern de París, com deixava palesa la cara del ministre d'Interior francès, Manuel Valls.


Martin va passar cinquanta dies de presó a Madrid, però ara ja és a casa, en llibertat provisional.

Editorial