Opinió

 

<18/19>

Vicent Partal

29.12.2012

La taula del govern

No m'he assegut mai en una taula de govern, ni crec que m'hi assegue. De fet, em sembla que només una volta he vist la sala on es reuneix habitualment el govern català. Ja saps quin interès i admiració sent per Antoni Tàpies i resulta que hi ha un gran quadre seu que la decora. Per això en una ocasió vaig demanar a algú que m’hi deixàs entrar, i quan vaig ser dins em va cridar més l'atenció la taula que no el quadre.


La taula és gran, espectacular i rodona. Vaig demanar per quin motiu era rodona i em van dir que era perquè els consellers parlen molt. En les reunions hi ha més discussions de fons que no mesures concretes i per això volen una taula còmoda. 'Els decrets i la paperassa els tanquen els xerpes --em van dir 'xerpes'-- que es reuneixen hores abans; i els consellers parlen sobretot de política...'


Supose que per això, i amb el referèndum al cap, Mas ha fabricat un govern sobretot de pes polític, per a discutir de política a plaer cada dimarts al matí. Tret de Duran --que viu massa bé a Madrid-- i d'Oriol Pujol --que es fa càrrec del parlament i del partit--, la resta gairebé són tots al govern. Han mogut Puig de lloc, hi han posat Espadaler, però sobretot han pujat de rang Germà Gordó i Francesc Homs.


Tots dos eren, de fet, la màquina del govern fins fa unes quantes hores. Tots dos seran consellers, ara. Homs, a més, convertit en el primer de la història clarament abocat en la política internacional. Un bot més dels molts que s'han anat fent aquestes darreres setmanes.


Siga com siga, ara veurem quina dinàmica agafa el nou govern, clarament condicionat pel pacte amb Esquerra. Un pacte que és possible que haja facilitat molt l'entrada de nous consellers socialdemòcrates, un dels quals la consellera Munté, que ha estat dirigent de la UGT i tot...


Editorial