Sobre la sorpresa

Supose que a mesura que aniran passant els dies i la sorpresa es vaja assumint, l’element central de les eleccions tornarà a emergir i els partits trobaran la manera de convocar la consulta l’any vinent, em sembla. Que és això que em sembla que esperaven, esperàvem, els votants de totes les opcions sobiranistes. Però és cert que sobta la capacitat de fer-nos l'embolic que ara tenim. D'haver-nos embolicat tots sols, perquè ningú no ens obligava a votar d’aquesta manera o d'aquella. Ningú no pot ser culpat de res, doncs, però t’he de dir que em sorprèn la mà de gent que em diu que, si hagués sabut que el resultat havia de ser aquest, hauria votat diferent.

De Gaulle va dir una volta que els polítics han de saber guardar sempre un element sorpresa, desconegut i impensable, que en un moment determinat els puga ajudar a galvanitzar la gent. Em sembla que en aquesta espècie d’Itàlia occidental on vivim, si ningú té preparada una sorpresa ja comença de ser hora d'ensenyar-la. Perquè s’ha estès un cert desànim que més valdria que apartàssem ràpidament.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

El sobiranisme ha guanyat, però amb una aritmètica sorprenent, imprevista...