Manifestacions a tot el món perquè la transsexualitat deixi de considerar-se una malaltia

Barcelona, València i Alacant formen part d'una quarantena de ciutats de tot el món on avui se celebra una manifestació per a demanar la despatologització de la transsexualitat. La marxa, que es fa cada octubre des del 2007, és la principal acció de la campanya 'Stop Trans Pathologization-2012' que busca que es tregui la transsexualitat de la llista de malalties mentals, un catàleg que s'ha de modificar entre l'any 2012 i el 2014.

Actualment, la transsexualitat és considerada un 'trastorn d'identitat sexual', una patologia mental classificada en el CIM-10 (Classificació Internacional de Malalties de la Organització Mundial de la Salut) i en el DSM-IV-R (Manual Diagnòstic i Estadístic de Malalties Mentals de l'Associació de Psiquiatria Nord-Americana). L'associació nord-americana va introduir aquest concepte als anys '80 i l'OMS ho fa fer a la dècada dels '90.

Ara, després d'uns deu anys de la darrera modificació torna a ser el moment en què les dues institucions modifiquen les seves llistes. El DSM-IV-R es modificarà el 2012 i, fins ara, allò que s'ha inclòs o s'hi ha deixat d'incloure ha influenciat en el què l'OMS després també ha considerat com a malaltia. L'OMS modificarà la seva llista dos anys més tard que l'entitat nord-americana, el 2014.

El perfil dels doctors que modificaran les llistes

El procés de revisió del DSM-IV-R, la llista nord-americana, va començar ara farà dos anys però no ha estat fins aquests darrers mesos que s'han fet públics els noms dels psiquiatres que decidiran el futur del 'trastorn d'identitat sexual' (TIG). Al capdavant del grup de treball sobre el TIG hi ha el Dr. Zucker, director del grup, i el Dr. Blanchard. Aquests dos psiquiatres, segons els membres de la campanya 'Stop Trans Pathologization-2012', són coneguts per utilitzar teràpies reparatives de reconducció a homosexuals i transsexuals i proposen, no només no retirar el trastorn sinó 'ampliar el seu tractament als nens que presentin comportaments de gènere no-normatius, i aplicar-los teràpies reparatives d'adaptació al rol d'origen'. En aquest sentit el moviment transsexual nord-americà ha fet una crida sol·licitant l'expulsió d'aquests doctors del grup encarregat de la revisió del DSM.

En el cas de la llista de l'OMS sembla que hi ha més esperances, ja que alguns dels membres que formen part d'aquesta organització han assegurat que no tenia cap sentit considerar la transsexualitat com un 'trastorn d'identitat sexual' i incloure'l dins del catàleg. A l'espera del que passi en els dos organismes internacionals, els organitzadors de la manifestació creuen que el ministeri de sanitat espanyol ha de prendre part d'aquest debat: 'Ha dir què en pensa, com ho aplicarà a l'estat espanyol, ha de trencar el silenci'.

Què representa que la transsexualitat sigui considerada un 'trastorn'?

El fet que la transsexualitat sigui considerada un 'trastorn d'identitat sexual' significa que qualsevol persona del nostre país que desitgi canviar el nom en la documentació o bé modificar el seu cos amb hormones o operacions ha de passar obligatòriament per una consulta psiquiàtrica en les Unitats d'Identitat de Gènere que, en alguns casos, va associat a un control setmanal de la seva identitat de gènere a través de teràpies de grup i familiars. 'Són processos denigrants i que vulneren els nostres drets', es queixa el Miquel Missé, membre de la comissió organitzadora de la manifestació a Barcelona. Els metges, entre d'altres, fan un qüestionari al pacient per a determinar si té un 'trastorn d'identitat sexual': 'Em van demanar si jugava a nines o a cotxes', protesta Missé.

De fet, els organitzadors de la marxa diuen que les institucions psiquiàtriques treballen sobre els cossos emparant i reproduint el binomi d'home i dona. Un binomi que pressuposa l'existència única de dos cossos (home o dona) i que associa un comportament específic a cada un d'ells (masculí o femení). 'Creuen que només hi ha dues formes de ser i de sentir però nosaltres no acatem cap tipus de catalogació, ni etiqueta, ni definició imposada per part de la institució mèdica. Reclamem el nostre dret a autodeterminar-nos', conclouen els organitzadors.