El cooperant, nascut a Barcelona, serà soterrat a Anantapur, la ciutat on ha portat a terme la gran majoria dels seus projectes.
Tota una vida ajudant els altres
Vicenç Ferrer, que el dia 9 d'abril va fer vuitanta-nou anys, va ingressar a la Companyia de Jesús durant la seva joventut per complir la vocació d'ajudar els més necessitats. Uns quants anys més tard, al 1952, va arribar a la ciutat índia de Mumbai, on per primera volta va prendre contacte amb el país i amb la pobresa que afectava gran part dels habitants.
En la seva primera missió a la ciutat de Manmad, a l'estat de Maharashtra, va posar en marxa un sistema de treball nou entre els pagesos de la zona que consistia a facilitar-los una petita ajuda econòmica i l'assessorament tècnic per obtenir aigua per als cultius. Si el pagès tornava, sense interessos, la quantitat prestada, se seguia el mateix mètode amb els altres pagesos. També va organitzar cooperatives petites per a l'excavació de pous, canalitzacions per a l'abastiment d'aigua i parcel·les petites de regadiu. Mentrestant, Ferrer també impulsava ja la construcció de dues escoles, un hospital i dues residències per als gairebé mil alumnes.
La seva arribada a l'Índia va provocar, al començament, controvèrsia i suspicàcies entre els dirigents locals fins que van aconseguir una ordre d'expulsió del país. No obstant això, milers de pagesos, amb el suport d'intel·lectuals, polítics i líders religiosos, van organitzar una marxa de dos-cents cinquanta quilòmetres per protestar contra aquesta ordre. Finalment, la primera ministra d'aleshores, Indira Gandhi, va reconèixer l'enorme tasca social que duia a terme Ferrer, va revocar l'ordre i li va permetre d'instal·lar-se a l'Índia, fet que es va esdevenir el 1969.
En tornar, Vicenç Ferrer, es va instal·lar a Anantapur, a l'estat de d'Andhra Padresh. Des d'Anantapur, districte que té quatre milions d'habitants, Ferrer ha treballat al llarg d'aquests anys per a combatre la pobresa i fins a dos milions i mig de persones s'han vist beneficiades dels seus projectes d'ajuda i cooperació als més necessitats.
L'any 1969, Ferrer va deixar la Companyia de Jesús i va fundar la Fundació Vicenç Ferrer, juntament amb la dona, la periodista Anna Perry, amb qui es casaria uns quants mesos més tard. L'arribada de Ferrer, però, va tornar a causar recels entre els líders regionals i van pressionar-lo perquè abandonés la zona (una de les més pobres del país amb un alt grau de desertització i sense educació i sanitat) fins al punt d'intentar empresonar-lo. Finalment, Ferrer va denunciar aquest abús i va obtenir una sentència favorable que va crear jurisprudència.
Actualment, la fundació treballa per millorar les condicions de vida dels coneguts com a 'dàlits' o intocables, considerats sense casta. Històricament, han hagut de fer-se càrrec dels treballs més servils i marginals de la societat, en condicions irregulars i pràcticament sense ser remunerats. Des del 2005, a més, també treballa per als grups tribals i els membres de les 'backward cast', gent molt humil i en situació de marginalitat i pobresa.
La tasca de Ferrer ha estat reconeguda a bastament. Tant Vicenç Ferrer com la fundació que porta el seu nom han rebut al llarg dels últims anys una llarga llista reconeixements. Entre uns altres, destaca la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya i la Medalla d'Or de la Ciutat de Barcelona, l'any 2000. La UNESCO també va premiar-lo amb el nomenament de 'Personatge destacat de la història del segle XX', l'any 2001. Per la seva banda, la Fundació Vicenç Ferrer ha estat premiada, entre d'altres amb la Medalla d'Or del Treball, concedida per l'estat d'Andhra Pradesh, l'any 2000; i el reconeixement de la Comissió Europea com a millor ONG participant en les tasques de rescat i reconstrucció després del terratrèmol de Gujarat, l'any 2001.
