VilaWeb.cat
VilaWeb.tv
Nosaltres.cat
MÉSVilaWeb  Correu  Clau
Vilaweb  
DIMARTS, 16/06/2009 - 08:54h

El bandolerisme a la plana d'Urgell

Un llibre recull diferents episodis a casa nostra

Qui cregui que aquesta sempre ha estat una terra tranquil·la i segura va ben errat. Només fa uns 150 anys, a meitats del segle XIX, el Pla d'Urgell i, per extensió, la plana, era un indret similar al que estem acostumats a veure a les pel·lícules de l'Oest americà. Si més no així ho van explicar Sebastià Garralón, Esteve Mestre i Miquel Torres, tres dels catorze autors que ha participat en “Bandolerisme, bandolers i bandositats”, el darrer llibre del Grup de Recerques de les Terres de Ponent.

Els tres historiadors van parlar a la sala Pau Casals de Linyola dins de les celebracions del 30 anys de la revista local Barret Picat, fent una introducció inicial cadascun i intercanviant comentaris posteriorment i, al final, amb el públic.
Miquel Torres, que és el president del Grup de Recerques, va fer una introducció al bandolerisme al nostre país, un tema que “dóna molt de sí i del que no hi ha gaires llibres”. Torres va dir que es pot començar a parlar de “bandositats” a partir del segle XIII, es dir lluites entre bàndols de diferents senyors feudals. El final de l'Edat Mitjana, i els canvis socials amb molts petits senyors que van perdre la seva posició social i econòmica va anar derivant en la figura del bandoler i el fenomen del bandolerisme que, a casa nostra, tindria el seu punt més destacat als segles XVI-XVII amb l'anomenat bandolerisme barroc o català.
També va recordar que durant tots aquests segles la societat era molt violenta i la vida d'una persona tenia molt poc valor.
Per la seva part Sebastià Garralón va parlar de l'assetjament que va viure el seu poble, el Palau d'Anglesola, a partir de 1837, durant la primer carlinada. Els fets s'ha pogut narrar gràcies al dietari d'un veí del Palau que explica els diferents assetjaments que pateix casa seva, el poble i altres de la zona. Val a dir que els atacs són tant per part de l'exercit (per la desaparició d'un veí isabelí, que resulta falsa) com per la banda del Parrot, un dels bandolers més coneguts i, encara, recordats d'aquesta comarca.
Garralón va explicar que la situació va arribar a tal punt que molta gent va marxar del poble i va deixar empremta en els que es van quedar. De fet encara ara, més d'un segle i mig més tard, ha pogut parlar amb descendents dels protagonistes d'aquells fets que no han volgut, però, que surti el seu nom.
Per últim va parlar Esteve Mestre que va narrar bandositats centrades, la majoria, en el seu poble, Linyola. Així parla d'atacs de bandes de pobles veïns que, de una manera o altra, volen robar o disputes internes entre els poderosos de la mateixa vila com la que hi ha entre el baró de Linyola i el capellà. Mestre també es va referir a l'extrema violència que es va viure fins ben entrat el segle XIX, quan es dóna el final del bandolerisme “dels que sortien a cavall, és igual que les pel·lícules de l'Oest”. Violència que també es donava per la part governativa, i on Mestre parla de 467 execucions en un breu període de temps, tot recordant que la presó de Lleida acollia uns 500 presoners.
La fi del bandolerisme a casa nostra també té el seu símil amb el salvatge Oest de les pel·lícules, en aquest cas, en versió catalana. La captura i mort d'un polític de Barcelona, que havia agafat la diligència a Bellpuig, direcció Lleida, a l'alçada del Tossal de la Moradilla (els Alamús) va fer que els propietaris de la línia de la diligència, la família d'empresaris i banquers Girona (originària de Tàrrega, però resident a Barcelona), mobilitzessin Mossos d'Esquadra i exèrcit per garantir al seguretat dels viatgers. Aquestes actuacions també els va servir per garantir la seguretat i estabilitat en un territori que preveien que tindria un important creixement ja que eren els promotors de la construcció del Canal d'Urgell.
A més de la qualitat dels treballs recollits en el llibre Torres va agrair la feina de l'artista Yolanda Cotonat que ha realitzat diferents gravats relacionats amb els temes tractats.
Us recordem que podeu comentar aquesta notícia o qualsevol tema relacionat amb la comarca o d’interès general al Fòrum del Pla d'Urgell


.

 
Garraló, Mestre i Torres durant la xerrada.
(foto: vilaweb mollerussa)
tornar

Versió per imprimirEnviar a un amic

CC

IQUA