Soterren l'escriptora valenciana Carmelina Sánchez-Cutillas

Carmelina Sánchez-Cutillas, una de les poques escriptores valencianes que va escriure en català durant la postguerra, es va morir el passat diumenge a València als vuitanta-dos anys i aquest matí l'han soterrada al Cementiri General de València. Sánchez-Cutillas, poeta, novel·lista i historiadora, es va retirar de la vida literària a principis dels anys vuitanta, en silenci, després de publicar el 'Llibre d'amic e amada' l'any 1980.

Segons la seva filla María Luisa del Romero el motiu va ser que 'es va cansar de veure l'ambient d'aquí. Amb més estímul crec que hauria escrit més'. En la mateixa línia apunta el professor de la Universitat de València, Jaume Pérez Montaner, que assegura que aquestes són les conseqüències d'escriure des de 'la perifèria de la perifèria' i afegeix que 'en altres cultures s'hagués parlat molt d'ella'.

Elegància, originalitat, vitalisme i ironia van ser alguns dels mots repetits ahir per aquells que van evocar la seva figura. Sánchez-Cutillas va ser una dona en un món d'homes: amiga de Sanchis Guarner -un dels que la va impulsar a escriure-, Joan Fuster o Vicent Andrés Estellés. 'La seva elegància, classe social i sensibilitat feien d'ella un personatge singular entre la gent que es dedicava a la literatura catalana a València', assegura l'editor Eliseu Climent. L'editorial 3i4 va publicar les seves dues obres més importants: 'Els jeroglífics i la pedra de Rosetta' i la novel·la 'Matèria de Bretanya', guanyadora dels Premis Octubre-Andròmina el 1975, amb més de vint mil exemplars venuts, i en què rememorava la seva infància a Altea. Sánchez-Cutillas també va col·laborar amb el suplement cultural del diari Levante.