Sam Abrams: 'No hi ha estima per la cultura, ni a la societat ni a les aules'

Què l'ha motivat a endinsar-se en el món de la poesia?
De nen era diferent als altres, m'agradava llegir tota mena de literatura, sobretot la poesia. Recordo haver anat a l'escola a buscar els llibres de text dels meus germans grans per llegir-ne els fragments de literatura. D'adult, faig la reflexió que la literatura és de les darreres parcel·les d'ordre i de veritat que tenim en la nostra cultura.

Per què?
Quan llegim els diaris, escoltem els líders polítics o representants de la societat estem fent una transcripció doble. Volem saber quina part de veritat ens diuen i on ens volen vendre la moto. La literatura no té aquest doble discurs, sinó que hi ha grans figures que ens conforten.

La literatura també té intriga, misteri, drama...
Tots els textos literaris, des del poema, la novel·la, el teatre, l'assaig, tenen intriga perquè es despleguen de forma conseqüent. La gent tendeix a pensar que només hi ha misteri i suspens a la narrativa. Tota forma de literatura en té perquè no saps què passarà en el tram següent. És el misteri o la intriga de la pròpia vida.

La ficció és més real que la realitat?
No en tinc cap dubte. Moltes vegades les coses que semblen més irreals han estat experiències reals dels seus autors que semblen tant irreals que no les gosen ni comentar, diuen: la gent no s'ho creuria. I, al contrari, les novel·les que aporten altes dosis d'imaginació, sovint les llegeixes i les trobes una mica pobres.

Naixem amb visió poètica?
Sí. El sistema, educatiu, social i cultural la mata. Només cal passar per les escoles i veure nens en els llocs on són més expansius, la càrrega creativa que porten. És la nostra societat que insisteix en un pragmatisme, en un realisme, en deixar-se de punyetes. Cada vegada que s'insisteix en la part pragmàtica, la part poètica pateix.

Què introduiria a les aules per incentivar la poesia?
Jo hi introduiria estima per la cultura. En aquests moments no n'hi ha, ni a la societat, ni a les aules. Hem arribat a un nivell de benestar que figura que estima molt la cultura, però veiem que no és veritat i que, sovint, el que es busca és quedar bé i tenir la consciència tranquil·la.

Quins desafiaments planteja l'art de la literatura?
Vivim en una societat on hi ha una indústria editorial. El gran repte de l'autor és escriure lliurement allò que creu que ha d'escriure. El segon repte és el de conèixer correctament la seva pròpia tradició. Hi ha tal pressió d'acceleració dins del món editorial, de produir de pressa, que els autors no tenen temps de fer la seva obra correctament i d'amarar-se de la tradició com per crear productes de substància. El que està passant és que estan sortint llibres que estan mig cuits.

Què ha de tenir un relat perquè sigui literatura?
Substància humana i intel·lectual de pes i una forma literària. Domini de la llengua, tècniques específiques. Aquests dos formen un tercer element: una relació significativa entre el contingut i la forma, que faci que aquelles idees no puguin dir-se de cap altra manera millor. Aquests llibres els volem tenir a casa, en la nostra biblioteca personal.

------

Sam Abrams. Nascut a Beckley, West Virgina. Teòric de les lletres catalanes. Poeta, crític i assagista. Lector voraç. Ha traduït una vintena de volums de poesia catalana moderna a l’anglès.

------

Transmetre estima per la cultura

Els savis afirmen que tan importants són els coneixements científics i tecnològics com els culturals, socials i ètics. Per Sam Abrams cal transmetre estima per la cultura i una bona via és de pares a fills: 'Quanta estona passen les famílies visitant exposicions, compartint lectures o cinema?'. La progressiva devaluació de les humanitats en els programes educatius camina de bracet amb les retallades de pressupost per a temes culturals i amb una programació, als mitjans de comunicació audiovisual, que prioritza la cultura de consum. Amb tot: 'la cultura és necessària per a la convivència i per al desenvolupament personal'.