Emili Teixidor: 'Aquest país necessita molta més gent dedicada a la indústria cultural'

Es necessita una ànima jove per escriure per a joves?
No és imprescindible. Molta gent que escriu per a joves no és jove precisament, penso en l'Enid Blyton, en la Joanne Rowling, del Harry Potter, que estava divorciada i fa poc ha anunciat que s'havia volgut suïcidar per un desengany amorós. Això ja suposa una certa maduresa.

Què li agrada més de la condició de ser jove?
La biologia i l'esperança de vida llarga, l'empenta. La joventut és una etapa gloriosa. Els altres ens anem resignant.

Vostè aposta pels joves...
Sí, perquè se suposa que la gent gran, un metge, un carnisser, ja fa el que s'havia proposat. Ja té una família si la volia tenir o l'ha deixat si s'ha volgut divorciar i li ha anat malament, ja ha viscut tota una sèrie d'aventures. Aleshores el que toca a la gent gran és fer d'exemple o ser una mena de guia per a la gent jove que comença amb noves experiències.

De totes les activitats que ha fet, amb quina ha disfrutat més?
Sempre que he fet una cosa l'he fet amb els cinc sentits, lliurant-m'hi totalment. El que passa és que arriba un moment que no pots fer dues coses. Primer la biologia et permet fer de professor de secundària i escriure, però arriba un moment que ja no pots fer dues activitats fortament i has d'escollir. Llavors penses que de mestres ja n'hi ha molts i molt bons i, en canvi, si mires qualsevol biblioteca veuràs que el 80% són autors estrangers.

Falta producció pròpia?
La indústria cultural del país, la catalana i la castellana també, encara que una mica menys, depèn de l'estranger, només cal mirar cada dia les pàgines dels diaris i la televisió: el 80% de pel·lícules o de cançons que hi ha són estrangeres o nord-americanes. Vol dir que es necessita molta més gent dedicada a la indústria cultural d'aquí, des d'autors de llibres, d'obres de teatre, de pel·lícules fins a arquitectes, perquè no hagi de venir el Norman Foster ni ningú a eclipsar els Gaudís o els Bofills que siguin actuals.

Què es perd la gent que no llegeix?
Viure més. Moltes coses a molt nivells, el primer és que no se sap expressar o no se sap expressar bé. Té menys paraules. Nosaltres som animals de paraules, per tant el que no llegeix és molt més animal i molt menys persona.

I què més?
No fa pas massa va morir l'Arthur Clarke l'autor de '2001: una odissea de l'espai' i molts altres llibres. Ell ho va dir molt clar: 'L'home ha arribat a la lluna perquè Jules Verne va escriure el 'Viatge a la lluna' o per altres autors que van escriure també sobre la lluna. Si no hi hagués hagut aquests autors jo no hauria escrit ni inventat res, ni tampoc hauria arribat ningú a la lluna'. Totes les coses abans de fer-les les imaginem i tenim una imaginació molt més rica si llegim. L'escriptor obre camins imaginaris i a vegades també algun de real.

Quin plat de la balança pesa més en Emili Teixidor, la seriositat o l'humor?
Procuro que estiguin equilibrats i dir les coses serioses d'una certa manera que no ofengui o que agradi. La gent ho agraeix i jo també m'hi trobo millor, perquè posar-se a predicar, a aquestes alçades...

Educar el gust per la lectura

Al seu últim llibre 'La lectura i la vida', Emili Teixidor explica com fer que els adolescents s'entusiasmin per la lectura. El punt de partida és l'esforç que cal esmerçar en una activitat que després porta compensacions i satisfacció: 'És com aquella persona a qui eduquen el gust i va a grans cuiners, llavors quan li ofereixen certs plats diu: no, perdoni, jo això no m'ho menjo, m'estimo més pa sucat amb oli'.

Emili Teixidor ha fet el seu propi esforç per adreçar-se a un públic al més ampli possible i per tal que més joves descobreixin que: 'llegir és viure més i amb més intensitat'.