Acord de la Taula tècnica de treball sobre el perllongament de la línia dels Ferrocarrils a Sabadell. (Memòries de treball.) Part I. Deliberacions

El 2 de juliol de 2007 s’iniciaven els treballs de la Taula tècnica de treball sobre el perllongament de la línia dels Ferrocarrils de la Generalitat a Sabadell. La Taula fou promoguda i organitzada per la Fundació Bosch i Cardellach, a fi de buscar una entesa entre els actors principals de la discussió ciutadana sobre com havia de desenvolupar-se aquest perllongament. Els actors participants van ser, i encara són, la plataforma ciutadana Sabadell Cruïlla i l’Ajuntament.

Des de la Fundació, es cregué que la posició d’uns i altres tenia punts de trobada no massa distants. Per una banda, Sabadell Cruïlla defensava el projecte alternatiu que el col·lectiu Territoris presentà com a al·legació al projecte oficial. Per altra banda, l’Ajuntament, com a interlocutor local dels tècnics de la Generalitat, defensava el traçat i el sistema constructiu del perllongament oficial, però estava obert a esmenes i retocs per tal de minimitzar-ne l’impacte.

La Taula començà a reunir-se després de les eleccions locals del 27 de maig, quan el clima polític estava més relaxat i quasi totes les entitats i institucions de la ciutat s’havien posicionat mínimament sobre l’alternativa de Sabadell Cruïlla. La proposta era molt atractiva a nivell territorial, ja que plantejava una bifurcació a l’estació de Sabadell-Estació, de la qual naixia una nova línia cap a Granollers. A Sabadell, el projecte en modificava totalment el traçat: plantejava l’arribada a Castellar del Vallès i al barri de Torre-romeu. Així mateix, desplaçava l’estació del Passeig cap al Vapor Turull.

El projecte oficial i l’alternativa que el col·lectiu Territoris presentà com a al·legació. (veure plànols 1 i 2)

La Taula es formà amb sis membres permanents: dos de Sabadell Cruïlla, dos de l’Ajuntament i dos de la Fundació Bosch i Cardellach. Poc després, s’hi incorporaren també tècnics de la Cambra de Comerç, de l’Oficina del Centre i, puntualment, de l’Ajuntament de Castellar. Les sessions es feren cada dilluns al matí, a la seu de la Fundació, i la discussió es mogué en un terreny molt tècnic. La Taula estava sempre en contacte amb els enginyers de la Generalitat, els quals contrastaven amb estudis i noves propostes tot allò que anava sorgint de les deliberacions.

La primera tasca fou delimitar els diferents àmbits de discussió. Es subdividiren en sis temes, des dels aspectes d’abast més ampli fins als de més detall. Els temes es tractaven de forma monogràfica al llarg de les sessions setmanals, en funció de la feina acumulada pels diferents tècnics i de les incògnites que fruit d’aquesta feina anaven apareixent.

1-La “Finestra Sabadell”. Discussió sobre el traçat de les línies ferroviàries de futur a l’àmbit d’influència territorial de la ciutat de Sabadell. Necessitat de la línia Sabadell-Granollers i el seu encaix amb la línia actual i les altres línies, com la Terrassa-Autònoma, les línies de tramvia, etc.
2-L’arribada a Castellar del Vallès. Discussió sobre el calendari i el traçat més idoni.
3-L’estació de Ca n’Oriac, les cotxeres i la cua de maniobres. Discussió sobre la seva ubicació exacte en funció de l’arrencada cap a Castellar, i sobre la grandària de les cotxeres en cas de construir-se la línia cap a Castellar.
4-L’estació de la plaça d’Espanya. Discussió sobre la grandària de l’obra en superfície, incidències a la zona i al trànsit de la Gran Via.
5-L’estació del Passeig. Discussió sobre com minimitzar-ne l’impacte, conveniència o no d’ubicar-hi un aparcament soterrat, accessos a aquest aparcament, relació entre l’espai públic i l’estació.
6-Estació de Sabadell-Estació. Discussió sobre la profunditat de la via per minimitzar els efectes a la rambla d’Ibèria, i possibilitat de convertir-la en el futur en àrea de vianants fins a Sant Quirze.

El primer punt és, sens dubte, el de més incidència estratègica per a la ciutat i per al seu desenvolupament econòmic i social. La proposta de Sabadell Cruïlla d’obertura cap al Vallès Oriental fou incorporada pels tècnics de la Generalitat als diferents estudis territorials en curs, i es convertí en un autèntic eix transversal del Vallès, de Terrassa a Granollers. Tanmateix, la discussió se centrava en com s’havia de materialitzar aquest encreuament de línies (de la línia Barcelona-Castellar amb la línia Terrassa-Granollers) al centre de la ciutat, i com tot plegat es relacionava amb un bypass de la línia de Terrassa cap a la Universitat Autònoma.

Sabadell Cruïlla defensava que aquests encreuaments de línies havien de fer-se en forma de bifurcació, ja que així l’obertura cap a Granollers podria fer-se tram a tram i des de Sabadell, amb independència del calendari del bypass Terrassa-Autònoma. A més, es proposava la bifurcació al centre de la ciutat i un enllaç amb l’Hospital Parc Taulí. Els tècnics de la Generalitat, en canvi, defensaven una bifurcació pel bypass de Terrassa i un creuament a dues alçades diferents i al subsòl del Passeig entre les línies de Castellar i Granollers, per tal de poder enllaçar amb Renfe Centre i amb el barri de Torre-romeu.
Al gràfic comparatiu hi veiem les dues propostes discutides. En blau, la plantejada per Sabadell Cruïlla, i en vermell, la proposada pels tècnics de la Generalitat. (veure plànol 3)

En la deliberació es mesclaven consideracions d’escales molt diferents, des de l’encaix dels traçats en el conjunt de la xarxa ferroviària de l’àrea metropolitana, fins al detall de la materialització de la bifurcació en el subsòl de la ciutat i el seu possible impacte.

El desenllaç de la discussió fou un projecte alternatiu, que exposarem en la segona part de l’article.