La complicitat europea en el lent genocidi perpetrat per Israel

La Unió Europea, el principal soci comercial d'Israel al món, observa, mentre que Israel intensifica el seu bàrbar assetjament a Gaza, castigant col·lectivament 1.500.000 civils palestins, condemnant-los a la devastació i presenciant la mort imminent de cents de pacients cardíacs o necessitats de diàlisis renal, de nens prematurs i de tots els que depenen de l'energia elèctrica per sobreviure.

En congelar l'enviament de combustible i energía elèctrica a Gaza, Israel, el poder ocupant, està essencialment garantint que l'aigua "neta"-solament de nom, ja que l'aigua de Gaza és, possiblement, la més contaminada del món després de decennis de robatoris i abús israelí- no será bombejada i distribuïda adequadament a llars i institucions; els hospitals no podran funcionar adequadament, la qual cosa causarà la mort de moltes persones, especialment les més vulnerables, qualsevol indústria que encara funcioni a pesar de l'assetjament ara es veurà obligada a tancar, elevant encara més la l'alta taxa de desocupació; ha paralitzat el tractament de les aigües residuals contaminant encara més l'escàs i preat recurs a Gaza; les institucions acadèmiques i escoles no podran oferir els serveis habituals; i la vida de tots els habitants es veurà dràsticament interrompuda, encara que no danyada de forma irreversible.

I Europa mira apàticament.

L'acadèmic de Princeton Richard Falk qualificà l'assetjament israelià com a "preludi del genocidi", fins i tot abans d'aquest últim crim de tallar per complet l'abastament energètic. Actualment els crims israelians a Gaza es poden qualificar sense pal·liatius com a actes de genocidi, però lent. D'acord amb l'article II de la Convenció de les Nacions Unides de 1948 per la prevenció i sanció del delicte de genocidi, el genocidi es defineix com a qualsevol dels actes esmentats a continuació, perpetrats amb la intenció de destruir, totalment o parcialment, un grup nacional, ètnic, racial o religiós, tals com

· Matança de membres del grup;

· Lesions Graus de la integritat física o mental dels membres del grup.

· Submissió intencionada del grup a condicions d'existència que puguin ocasionar la seva destrucció física, total o parcial;

· Mesures destinades a impedir els naixements al grup.

Clarament, doncs, l´hermètic tancament israelià de Gaza està destinat a assassinar, causar greus danys físics i mentals i infligir deliberadament condicions de vida premeditades per provocar la destrucció física gradual, i, per tant, ja no pot ser qualificat només com a un acte de genocidi, sinó com a un genocidi generalitzat. I la Unió Europea segueix sospitosament silenciosa.

Però, per què acusar Europa, en particular, de confabulació en aquest crim quan quasi tota la comunitat internacional no mou un dit i el complaent secretari general de les Nacions Unides, que va superar tots els seus antecessors en la submissió al govern americà, està expressant un patètic suport amb la boca petita? A més, què passa amb el govern americà, el més generós patrocinador d'Israel que està directament implicat en l'assetjament actual, especialment després que el president George W. Bush, en la seva recent visita donés llum verda, amb molt poca subtilesa, al Primer Ministre israelià Ehud Olmert per devastar Gaza? Per què no culpar els silenciosos germans àrabs, particularment Egipte –l'únic país que pot trencar immediatament l'assetjament reobrint el pas fronterer de Rafah i proveint a través d'ell del combustible necessari, electricitat i subministraments d'emergència? I finalment, per què no culpar l'autoritat palestina a Ramallah, el subordinat i poc visionari líder de la qual va vantar-se obertament en una roda de premsa del seu "acord total" amb Bush en tots els asumptes importants?

Després d'Israel, Estats Units és, sense cap dubte, el major culpable d'aquest crim. Sota la influència d'una ideologia fonamentalista, militarista i neoconservadora, que ha pres el timó del poder, i un omnipotent lobby sionista el grau de influència del qual no té comparació. Ni tan sols fa falta esmentar que l'Autoritat Palestina, les Nacions Unides i els governs àrabs i internacionals que mantenen relacions normals amb Israel haurien de sentir-se responsables pel fet de consentir, indirectament o directa, els crims israelans conta la humanitat a Gaza.