Centenars de persones es concentren a Arrassate contra l'assassinat de l'ex-regidor del PSE

Mig miler de persones s'han concentrat davant l'ajuntament d'Arrassate per repudiar l'assassinat, ahir, de l'ex-regidor del PSE en aquesta localitat, Isaías Carrasco. A la concentració hi han participat el president basc Juan José Ibarretxe, la vice-presidenta espanyola María Teresa Fernández de la Vega, i representants de tots els partits polítics, amb l'excepció d'ANB, que governa la població amb coalició amb EB-Zutik.

ANB ha fet públic un comunicat on afirma que se solidaritza amb la família i amics, tot i que precisa que 'les simples condemnes no solucionen el problema.

La filla de l'assassinat ha fet un emotiu discurs, en el qual ha titllat de 'covards' els assassins i ha demanat als polítics que no manipulin la mort del seu pare. També ha instat tothom que demà vagi a votar.

També hi ha hagut concentracions a la resta d'ajuntaments bascos, convocades per l'Associació de Municipis Bascos Eudel. A més, per a dilluns hi ha convocada una manifestació a Arrassate a les set de la tarda per condemnar l'atemptat. Després de quinze dies de campanya, avui es fa un dia de reflexió, marcat per l'assassinat d'ahir, que va fer que tots els partits polítics suspenguessin els actes de campanya.

El funeral de l'ex-regidor mort es fan avui a les cinc de la tarda.

Els partits representats al Congrés espanyol, els sindicats de la UGT, Comissions Obreres i USO i les patronals CEOE i CEPYME van consensuar ahir un document de condemna a l'assassinat d'un ex-regidor del PSE a Arrasate. El text deia que calia derrotar ETA a través de la força exclusiva de l'estat de dret. Tanmateix, els partits no van donar una imatge d'unitat total, perquè el PP va lamentar que la declaració conjunta no hagués refusat la negociació amb ETA.


A més a més, el PP volia que els partits anul·lessin la resolució del Congrés del 2006 que permetia negociar amb ETA si l'organització no utilitzava la violència, però aquest punt tampoc es va acceptar.

Isaías Carrasco havia refusat tenir escorta

L'ex-regidor del PSE Isaías Carrasco, de 43 anys (foto), va morir ahir tirotejat a Arrasate (Guipúscoa) segons que va informar el departament d'Interior basc. Segons les mateixes fonts, va rebre dos trets al pit i un al coll quan era davant de casa seva, en aquesta població. Després va ser traslladat en ambulància a l'hospital Alto Deba, on se'n va certificar la mort. Carrasco fou regidor socialista a Arrasate entre el 2003 i el 2007. I feia pocs mesos que havia refusat tenir escorta.

A les eleccions de l'any passat, ANB va guanyar els comicis, sumant el 30,07% dels vots (set regidors); el PSE-EE/PSOE, el 18,73% (quatre); el PNB, 16,98% (quatre); Ezker Batua, el 13,10% (tres); EA, el 8,39% (un); el PP, el 7,11% (un), i Aralar, el 5,62% (un).

Ahir, tots els partits d'Arrasate menys ANB van condemnar l'atemptat. Per aquest motiu, Ezker Batua va trencar la coalició de govern que tenia amb ANB.

Condemnes dels partits

El PNB, EA, Aralar, el PSOE, el PP, ERC, ICV, EUPV, Bloc-Iniciativa-Verds, Unitat per les Illes i més partits van suspendre els actes de campanya. CiU va mantenir l'acte pavelló de la Vall d'Hebron de Barcelona, però el va reconvertir en un acte de condemna a l'atemptat.

El cap del govern basc, Juan José Ibarretxe, i la batllessa d'Arrasate, Ino Galparsoro, van visitar l'hospital on havien traslladat Isaías Carrasco. Galparsoro i tots els regidors d'ANB van dir que abandonarien el càrrec durant els dos dies de dol que s'havien decretat al municipi.

Últim comiat a Carrasco

La junta de portaveus de l'Ajuntament d'Arrasate va acordar posar la capella ardent d'Isaías Carrasco al consistori, tal com havia sol·licitat la família. Avui, a les cinc de la tarda, es faran els funerals.

Reaccions

'Ens neguem a fer una lectura política de l'assassinat, que ha tingut lloc dos dies abans de les eleccions, perquè seria donar a ETA un protagonisme que no es mereix. És una salvatjada, i punt', va dir Ibarretxe, en una compareixença a la seu del govern basc. Ibarretxe va dir que la societat basca estava farta de la violència d'ETA i que estava convençut que l'organització havia perdut definitivament el nord. Finalment va convocar concentracions de rebuig a l'atemptat per avui a les 12.00 davant de les institucions. 'Estem farts que ETA agredeixi els fills del poble basc', va dir.

De la seva banda, el president del govern espanyol va fer una declaració institucional per condemnar l'atemptat. 'Els terroristes han volgut interferir avui en la pacífica manifestació de la voluntat dels ciutadans convocats a les urnes, però els espanyols no admetran els reptes de qui s'enfronta amb els seus drets', va dir Zapatero. 'Sabíem que ETA podia causar encara més dolor, i avui han afegit una víctima més a la seva llarga llista de barbaritats', va afegir.

Abans, el candidat del PP, Mariano Rajoy, havia dit que els culpables de l'atemptat eren els terroristes, i que l'única manera de desfer-se d'ETA era mitjançant la llei i les forces de seguretat. 'Guanyarem aquesta batalla', va reblar.

Al País Basc, el president de l'EBB del PNB, Iñigo Urkullu va dir que ETA havia intentat fer el mateix que va passar fa quatre anys amb l'11-M: 'commocionar la societat, atemorir-la i convulsionar-la'. Segons Urkullu, ETA va fer una crida a l'abstenció i, per tant, va demanar que les urnes s'omplissin de vots.

El dirigent d'Aralar Jon Abril va considerar que la resposta més contundent que es podia donar a l'assassinat era anar a votar demà, fos a qui fos.

Finalment, Batasuna va dir, mitjançant un comunicat, que l'atemptat d'ahir era una mostra de l'enduriment del conflicte polític i armat que viu el País Basc, la solució del qual havia de ser 'una prioritat irreversible per a tots els agents'.