Cuní, Mas, Duran i Cia contra Cuba

A mitjans de desembre passat, foren expulsades de la República de Cuba set dones de la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC), branca juvenil de Convergència i Unió (CiU), per haver participat en una manifestació contra el règim socialista d´aquell país. Simultàniament, el senyor Roger Albinyana i Saigí, membre de la Direcció Nacional de la JNC, enviava una carta "totalment confidencial" als seus companys de direcció, en la seva qualitat de President de la European Liberal Youth.

L´Albinyana, en la seva carta, es disculpa per no haver donat aquesta informació, fins que les grans agències internacionals varen començar a parlar de l´incident, provocat per aquelles noies convergents. I a continuació explica com es va gestar tot aquell muntatge mediàtic per desacreditar el Govern de l´Havana.

La idea del projecte inicial va sortir -fa gairebé un any- del senyor Jordi Ricart, responsable de l´àrea de política europea i internacional de la JNC. A finals de juliol de l´any passat, el president Albinyana ja va anar a Washington, per participar en diferents reunions amb fundacions, "think tanks" i "grups de suport de l´entorn" del Partit Demòcrata i del Partit Republicà dels USA.

SOPAR A LA STEAK HOUSE

En una d´aquestes reunions, -amb sopar inclòs a la Steak House de la cantonada de Connecticut Avenue amb Dupont Circle- es va tancar el preacord per desenvolupar conjuntament el muntatge. En aquell moment ja es va parlar de recrutar unes quaranta dones "liberals i europees", que estiguessin disposades a viatjar a l´Havana.

El pla es va acabar d'idear a París, en una reunió on varen assistir un ciutadà nordamericà, una ciutadana argentina, una de sueca i el president Albinyana. Allí varen delimitar les competències, el pla de ruta i una última part molt important: el pressupost. La Direcció Nacional de la JNC ha posat molt d´interès en que se sàpiga que aquesta operació no els ha costat ni un sol euro i que CiU tampoc no hi ha posat diners.

Després, en declaracions a El 9Nou del Vallès, el 14-12-07, la senyora Laura Costa -regidora de Comunicació de l´Ajuntament de Sant Celoni- en ésser expulsada de l'Havana, ha fet unes declaracions on explica amb més precisió l´origen dels diners: el "Liberal and Radical Youth Movement of the European Community", una organització ben sospitosa d´actuar sota la supervisió de la totpoderosa CIA nord-americana (Central Intelligence Agency). La mateixa CIA que està implicada en tants i tants atemptats frustrats contra la vida del President Fidel Castro.

DE PARÍS A ESTOCOLM

A partir d´aquí fou seleccionada la senyora Francina Vila i la mateixa Laura Costa, en la seva qualitat de "dones institucionals més importants, que s´asseuen a la Direcció Nacional de la JNC". Elles s´incorporen a l´operació a principis de novembre passat. Participen en una reunió a Estocolm, on necessiten gairebé tres dies per planificar el viatge. I elles mateixes queden encarregades de seleccionar les altres viatgeres.

I JOSEP CUNÍ

Precisament fou durant el programa dels matins de Josep Cuní, a TV-3, que es varen fer públics els noms de dos més d´aquests juvenils militants convergents: Jordi Cuminal i Núria Ferrer, que en aquells moments ja eren a l´avió que els portava cap a la democràtica Europa. Aquests es varen limitar a actuar d´observadors i a mantenir el contacte amb els mass media. I així, la "objectiva" col·laboració dels grans mitjans de comunicació de masses en la difusió d´aquesta operació propagandista, ja posava en evidència el suport dels caps de CiU: els Mas, Duran i companyia, tal com després va confirmar la senyora Costa, a El 9 Nou.

LA POLICIA CUBANA

Aquesta senyora regidora també ha declarat que la policia cubana les va tractar molt bé, que havien estat molt amables, tot i que molt taxatius. Ella creu que els va sobtar el fet que totes fossin dones. S´agraeix aquesta sinceritat, però no sé si aquesta senyora hauria pogut dir el mateix sobre la policia espanyola, si en lloc d´anar a Cuba, s´haguessin arribat fins a Bilbao, a solidaritzar-se de veritat amb uns presos polítics.

El concepte de pres polític és molt controvertit, però sense entrar ara a discutir la dicotomia presos polítics-presos socials, permeteu-me que us informi que, ja en els anys trenta del segle passat, un insigne jurista espanyol, el senyor Jiménez de Asua, va deixar establert el qualificatiu de pres polític, aplicable únicament amb propietat a aquelles persones que estiguessin privades de llibertat, en aquella època, a causa de la seva lluita en favor del progrés de la Humanitat, contra les injustícies i en defensa dels oprimits de la Terra.

I, en llegir les aventures d´aquestes noies de JNC m´ha vingut a la memòria l´incident que va protagonitzar en 1960 el senyor Juan Pablo Lojendio, marquès i ambaixador del règim del general Franco a l´Havana. Aquest senyor, que estava veient la televisió cubana des de casa seva, no va poder suportar la crítica demolidora que el President Castro estava dedicant al feixisme de Franco. Es va aixecar del sofà i es va presentar als estudis de televisió, on va provocar un veritable escàndol davant de les càmeres i en directe...

La carta del president Albinyana als membres de la Direcció Nacional de la JNC acaba amb tot un seguit de grolleries insultants contra el règim cubà. Es nota que no li ha tocat mai patir el feixisme i que no ha tingut encara l´oportunitat d´aproximar-se a la història de la Unió Soviètica...

LLEGIU "LE MONDE DIPLOMATIQUE"

A aquestes noietes de la JNC, -que vull suposar que no són marqueses, ni volen ser-ho, ni s´han de considerar ambaixadores de ningú- els recomano que, si volen assabentar-se de què passa a Cuba, estiguin atentes al grup editorial "Le Monde Diplomatique". Aquesta publicació, que sembla que no està infiltrada per la CIA nord-americana, ha publicat recentment una entrevista, en forma de llibre de set-centes pàgines, amb el president Castro, realitzada pel director periodístic del grup, el senyor Ignasi Ramonet. No s´estalvien crítiques al règim cubà. I Fidel Castro les assumeix i les analitza.

Només hi ha dues maneres efectives de combatre la ignorància: viatjar i llegir. Elles han viatjat a Cuba. Potser ara els aniria bé llegir una mica sobre Cuba. Així estarien més preparades per defensar-se dels rentats de cervell dels "think tanks" nord-americans... I veurien que aquest fals debat sobre què passarà després de Castro, és un debat que a Cuba no el tenen. Tenen claríssim que tiraran endavant, sense deixar-se envair pel Capitalisme. A Cuba, el Socialisme no s´ha construït a base de les operacions militars d´una gran potència estrangera, com va fer la Unió Soviética a Europa Oriental, a principis dels anys quaranta. A Cuba el Socialisme l´han anat construint els cubans i les cubanes amb molts anys d´esforços. I han estat capaços de resistir el criminal bloqueig de l´Imperialisme Ianqui. I ara ja saben que es pot viure d´una altra manera...