El comiat a Palau i Fabre

Pacientment, en fila, els amics de Palau i Fabre i representants de la cultura han anat entrant al palau de la Generalitat per dir un adéu, institucional i solemne, al poeta, que es va morir dissabte. 'Si ens haguessin dit fa quinze anys que en Palau i Fabre rebria un comiat a la Generalitat, no ens ho hauríem cregut; era inimaginable', comentava el crític d'art Manel Guerrero.

Potser per això, l'escriptor Jordi Coca, conductor de l'acte, ha volgut nomenar alguns dels amics importants de Palau i Fabre, que n'han consolidat la figura i que l'han acompanyat aquests darrers anys. Per exdemple, Joan Triadú, Àlex Broch, Joan Rangel (que havia estat batlle de Caldes d'Estrac i decisiu a l'hora d'acollir la Fundació Palau al municipi), Ricard Salvat, Perejaume, Vicenç Altaió, Julià Guillamon, Sam Abrams, i també Helena, Montserrat, Lloll, i Alícia, l'última companya del poeta.

Coca ha obert l'acte de comiat recordant que Palau havia viscut com havia cregut que havia de viure, com un alquimista, i que havia esdevingut el centre de la seva obra, avui reconeguda gairebé de tothom.

L'actriu Montserrat Carulla, amiga de Palau, ha llegit alguns dels fragments de l'obra. Textos molt triats, que han ajudat a descriure la personalitat de l'escriptor desaparegut. El primer 'La mort':

Ens hem anat trobant tantes vegades,
que no ens ha de sorprendre a cap dels dos
aquest darrer intercanvi de mirades
en un espai de temps misteriós:

ella, reabsorbint les intricades
cavernes del meu ésser rogallós,
i jo, perdut, amb les arrels alçades,
vers un temps de l'espai sense colors.

Ella amb destresa tota femenina
em mostrarà, plena de llum, la sina
on hauré de reprendre el son letal.

I amb la pupil·la encesa i dilatada,
de ben a prop, i sense fer-me mal,
m'esfilarà sencer per la mirada.

I després ha arribat la veu de Maria del Mar Bonet, que ha cantat 'Jo em donaria a qui em volgués' (amb el braç enguixat per una fractura de clavícula).

Tomàs Nofre, de la Fundació Palau, ha recordat que quan Palau i Fabre acabava un llibre sobre Picasso l'hii anava a ensenyar. No sols per orgull propi, sinó també per l'alt sentit de país que tenia, perquè volia que Picasso sabés que a Catalunya era tingut en compte. Nofre també ha dit: 'Ens agrada dir que vivim en un moment d'incerteses. En aquest aspecte, quin gran exemple en Palau, un home que va inventar-se i reinventar-se, sempre amb passió.'

Nofre va recordar l'altíssim sentit de l'amistat que tenia el poeta: 'El solitari de Gifreu no ho era tant de solitari' (a Gifreu, Llançà, Palau s'hi havia instal·lat l'any 1962, i hi vivia gairebé com un eremita, dedicat a la seva obra). Però els seus amics hi anaven, i també gent de la cultura i de les lletres. La llista és llarga (sols alguns noms): Perejaume, Enric Casasses, Julià Guillamon, David Castillo, Biel Mesquida, Emili Manzano, Manel Guerrero, Joan Riambau, Lloll Bertran, Mario Gas, Hermann Bonnín, Dolors Oller (PEN), Oriol Izquierdo (ILC), Xavier Folch, Xavier Rubert de Ventós, Mònika Zgustova, Josep Benet, Àlex Broch, Carme Sansa, Marina Rossell, Carles Torner, Josep Pedrals, Núria Martínez-Vernis, Jaume Subirana, Josep Serra (Museu Picasso), Lluís Permanyer, Jordi Cornudella, Ramon Muntaner, Albert Pèlach, Fèlix Riera...

El president de la Generalitat, José Montilla, ha dit de Palau que era una personalitat de la cultura catalana sempre innovadora, transgressora permanent, poeta contra corrent (però les seves paraules han quedat deslluïdes perquè no ha dit bé el nom del poeta, pronunciant 'Palau i Fabré').

El comiat laic i institucional s'ha tancat amb la veu de Palau dient el seu 'Cant espiritual'. La veu de Palau ha sonat per tot el Saló Sant Jordi.

Després els amics més íntims de Palau han fet cap a Caldes d'Estrac, on l'han enterrat al cementiri.

Homenatge a l'Ateneu Barcelonès i premi Trajectòria

Malgrat una salut precària, Palau i Fabre havia acceptat de participar el dia 28 de febrer en la presentació del seu últim llibre publicat, l'inèdit 'La claredat d'Heràclit' (Accent editorial), a l'Ateneu Barcelonès. Ara l'entitat ha decidit transformar aquest acte en un homenatge al poeta.

I el dimarts 4 de març, dins la Setmana del Llibre en Català, Palau i Fabre havia de rebre el premi Trajectòria. L'acte es mantindrà, amb una glossa que farà Jordi Coca i la lectura de poemes per Montserrat Carulla.

M. S.