El govern de Calella despenja la senyera del balcó de l'ajuntament

A la façana de l'ajuntament de Calella no hi oneja cap bandera. La senyera, l'única penjada des de 1999, ha estat retirada per ordre de l'alcalde, el socialista Josep Maria Juhé, amb el suport dels socis d'ERC. Juhé considera que ha estat un gest «per no ferir sensibilitats» i «no entrar en una guerra de símbols». L'alcalde manté que la mesura no és definitiva, i en espera de trobar-hi una solució de consens, la bandera catalana tan sols tornarà al balcó en dies assenyalats.

CiU critica la «desafortunada decisió» i «la submissió republicana al PSC» i el PP reclama que es compleixi la llei i que es pengi la bandera espanyola.

En els últims vuit anys també amb un govern com l'actual d'ERC i el PSC però amb alcalde republicà, al balcó de l'ajuntament de Calella tan sols onejava la senyera. Durant el ple de dijous passat, CiU, a l'oposició, es va interessar per la desaparició de la bandera catalana. L'alcalde, Josep Maria Juhé (PSC), va explicar ahir que la mesura havia estat presa en junta de govern i amb el suport total del soci d'ERC. «No volem entrar en una guerra de símbols i generar crispació allà on no n'hi ha, perquè som un govern que treballa per a la totalitat dels ciutadans de Calella», va puntualitzar.

Juhé va admetre que la decisió ha estat presa després d'haver rebut un seguit de cartes de veïns del municipi i d'entitats on es reclamava al consistori que «acatés la llei» i pengés la bandera espanyola al balcó. «No es tracta d'una mesura definitiva, i en aquest cas, els dos partits del govern som conscients que pel bé comú havíem de cedir en part de les nostres posicions», va precisar. Per la seva banda, el portaveu d'ERC i primer tinent d'alcalde, Jaume Puig, va confirmar que el seu grup havia donat el vistiplau a treure la senyera del balcó «perquè no s'hagués acceptat penjar la bandera espanyola». Puig va lamentar que la mesura «s'utilitzi per alguns grups amb la voluntat de desgastar el govern». El primer tinent d'alcalde afirma que Josep Maria Juhé «té el ple suport d'ERC». Pel republicà, tant la proximitat de les eleccions generals com casos com ara el de l'exalcalde de Matadepera Jordi Comas (ERC), que serà jutjat per no haver penjat la bandera espanyola, «no ajuden a tenir un debat tranquil sobre el paper dels símbols».

CiU parla de submissió i el PP vol que es compleixi la llei
La portaveu del principal grup de l'oposició, Montserrat Candini, va qualificar de «clara submissió d'ERC al PSC» el suport dels republicans a la decisió de treure la senyera del balcó de l'ajuntament de Calella. «Prefereixen renunciar als seus principis abans que enfrontar-se a possibles conflictes dins el govern», remarca la regidora, que hi va afegir: «ERC practica un nacionalisme light.» Montserrat Candini va anunciar que el seu grup presentarà una instància «per saber com i de quina manera es va prendre la decisió».

D'altra banda, el regidor del PP, Josep Maria Vila, va exigir que «l'Ajuntament de Calella apliqui una llei que fa anys que aplica conscientment i que no té interpretacions errònies quan diu que s'ha de penjar a l'edifici consistorial la bandera espanyola». El PP ha demanat periòdicament que aquell símbol torni al balcó.

ERC de Calella hi treu importància
«La decisió de treure la bandera catalana de la façana de l'ajuntament no ha estat presa per un alcalde republicà». El president de la secció local d'ERC de Calella, Òscar Ojer, també va voler treure ferro a la retirada de la senyera de l'edifici consistorial. «No volem cap conflicte fals de símbols que afecti la bona entesa en el govern municipal», va precisar i en clara referència a CiU, «encara que ara algun grup defensi la senyera quan en mandats en què governava amb el PP hi va posar al costat la bandera espanyola». El president d'ERC va criticar la federació nacionalista «per les seves contradiccions a l'hora de valorar els símbols» i va recordar que «en un altre ple havien demanat que tornés a la sala la imatge del rei espanyol que s'havia tret».

Ojer assegura que entén l'actitud de Josep Maria Juhé «de no voler arriscar-se a ser jutjat per una situació que s'ha trobat i que no comparteix».