El debat sobre el sobiranisme s'imposa a la Diada

El debat sobre el sobiranisme va marcar ahir la celebració de l'Onze de Setembre. En fou un exemple l'últim acte institucional de la jornada, el lliurament de la medalla d'or de la Generalitat als ex-presidents Jordi Pujol i Pasqual Maragall. Tots dos van proposar d'anar més enllà en el reconeixement nacional de Catalunya. Pujol va afirmar que la constitució espanyola s'ha d'adaptar a Catalunya, i no a l'inrevés (llegiu el discurs). I Maragall va dir que cal que Catalunya sigui reconeguda una nació d'Europa.

A l'acte institucional del Parc de la Ciutadella, s'hi congregaren vint mil assistents segons el Parlament, i Lluís M. Xirinacs va ser molt recordat en tota mena d'actes. La Festa per la Llibertat va cloure una jornada que havia començat amb les ofrenes florals al monument a Rafel Casanova.

Jordi Pujol va afirmar que la constitució espanyola s'ha d'adaptar a Catalunya, i no a l'inrevés. I que en la defensa de l'autogovern, que tenia arrels històriques, però que era, sobretot, un projecte de futur, ningú no podria igualar Catalunya. Pasqual Maragall també va fer un discurs contundent. Per ell, Catalunya acabarà essent una nació d'Europa reconeguda, no sols al preàmbul del seu estatut, sinó també a la constitució del seu estat. Segons que va dir, ens trobàvem en un moment en què convenia que la rauxa s'imposés a la prudència i que a la Península Ibèrica hi havia gairebé la meitat de les nacions sense estat d'Europa.

Montilla, que va lliurar les medalles, va elogiar tots dos presidents. Va dir que en aquests darrers trenta anys hem passat de la reivindicació a l'assentament de les institucions catalanes, i Pujol i Maragall han estat els protagonistes indiscutibles del període de pau més llarg de la Catalunya contemporània.

Milers d'assistents a l'acte institucional del parc de la Ciutadella

El debat del sobiranisme també va aflorar en les declaracions dels polítics que van participar en l'acte institucional de la Ciutadella i en les ofrenes florals al monument a Rafael Casanova. A migdia, a l'acte de la Cascada del parc, s'hi van aplegar, segons el Parlament, uns vint mil assistents, que van presenciar les actuacions de Rosa Mateu, Maria del Mar Bonet, Miguel Poveda i l'Orquestra Simfònica de l'Escola Superior de Música de Catalunya.

Després de l'acte, José Montilla, que l'havia presidit, va desestimar la proposta d'Artur Mas de refundar el catalanisme i va dir que el catalanisme era plural i que podia ser una causa comuna, però no la casa comuna dels partits. Artur Mas, en canvi, va demanar un front catalanista que anés més enllà dels partits per a combatre el desconcert i la manca de direcció que, diu, perjudica Catalunya.

El debat sobre el sobiranisme, també a les ofrenes florals

Però les declaracions dels polítics havien començat al matí, durant l'ofrena floral, amb participació de tots els partits polítics (també del PP, que feia tres anys que no hi acudia). Xavier Trias, de CiU, va dir que encara hi havia massa gent que no entenia que Catalunya era una nació i que calia continuar maldant per l'autogovern. En canvi, per Hereu, el batlle de Barcelona, l'Onze de Setembre ha de ser un dia reivindicatiu, però també de reflexió sobre el futur. El president del Parlament, Ernest Benach, també va parlar del futur, d'un futur millor i amb més llibertat.

Artur Mas va manifestar que esperava que els ciutadans trobessin més confiança i il·lusió de futur en un front comú del catalanisme, format per tots els partits i per la societat en general; que es tornaven a posar les bases perquè els catalans poguessin e sentir-se orgullosos en aquest moment tan difícil. I segons Carod-Rovira, és evident que el catalanisme es mou, però cal continuar l'actual procés de 'sobiranització progressiva del catalanisme' fins a assolir un estat propi. Tots els representants dels partits polítics van ser xiulats i escridassats per una part del públic, que també clamava per la independència.

El record de Lluís Maria Xirinacs

La Diada va ser molt més que uns actes institucionals. I un dels grans protagonistes, profusament homenatjat, va ser Lluís M. Xirinacs. A les dotze del migdia fou recordat en un acte al passeig del Born, que podeu veure resumit en aquest vídeo de VilaWeb TV. L'actor Joel Joan, Lluís Planes, de la Fundació Randa, i membres de la Comissió Independentista Fossar de les Moreres van dir que Xirinacs havia marcat el camí que calia seguir. Van reiterar que la via autonomista s'havia exhaurit i que calia anar més enllà: exigir la independència, com havia fet Xirinacs. A les cinc, a la mostra d'entitats de l'Arc del Triomf, es va fer una taula rodona sobre el llegat de Xirinacs, amb Lluís Busquets, mossèn Dalmau, Martí Olivella, Carles Riera i Lluís Planes.

Milers de participants en la manifestació del vespre

Un altre dels actes destacats de la Diada va ser la manifestació independentista, que es fa cada any a Barcelona. Hi van concórrer milers de participants, dividits en blocs. ERC va marxar amb una pancarta que deia 'Construïm una nació sobirana, cohesionada i moderna'. Agrupacions de l'esquerra independentista, com ara Maulets, Endavant i la CAJEI, es van manifestar sota el lema 'Des de tots els fronts, els Països Catalans cap a la independència i el socialisme'. A Girona, Maulets i les Candidatures d'Unitat Popular també es van manifestar al vespre al centre de la ciutat.

El concert de la Festa per la Llibertat va tancar els actes de l'Onze de Setembre al passeig de Lluís Companys. Hi van tocar la Banda del Surdo, Feliu Ventura i Obrint Pas. Abans, i durant tot el dia, les dues-centes entitats que van participar en la commemoració, havien proposat conferències i taules rodones al passeig mateix. En aquest marc, VilaWeb, en col·laboració amb Gent de la Terra, va obrir 'El bloc de la Diada, el bloc de tothom', on quisvulla que s'acostava a la mostra d'entitats podia escriure-hi.