Satisfaction!

No sé si algú se n’ha anat a dormir tan satisfet com jo aquesta nit. La satisfacció no és una cosa que tingui dimensions locals, comarcals, nacionals o globals. És una sensació estrictament personal. Potser la Laia o en Quim -sobretot en Quim, que no s’ho esperava tant- tindran una sensació de plenitud semblant a la meva. Potser també en Titot, en Martí o la Núria. O tots els qui han estat treballant tants i tants dies encartellant, passejant la caravana, fent parades o bustiant perquè això fos possible. Potser sí que tots se n’han anat a dormir amb aquest plaer difícil de definir. Tant de bo! Perquè ens queda molta feina per fer i és imprescindible que la comencem amb la màxima il·lusió.

En canvi, em fa l’efecte que n’hi ha molts, a Vic, que se n’han anat a dormir tristos. O una mica cardats –que diem aquí. Com els que van perpetrar l’enquesta del 9 Nou*, que donava la tira de regidors al PSC i deia que la CUP no arribaria ni a l’u per cent. Els responsables del periòdic es preocupaven reiteradament -això sì!- de remarcar que la PxC podia tenir vot ocult perquè molts votants de la PxC (encara que els del 9 Nou no ho expliquessin així) tenen vergonya de dir que la voten. No es preocupaven, en canvi, d’entreveure que molts votants nous es decantarien per la CUP.

En general, els diaris, els noticiaris, destacaran la “gran victòria” -lamentable, per a alguns, això sí!- del partit de l’Anglada, que ha passat d’un a quatre regidors, però no s’adonaran -tan cecs o tan interessats com sempre- de la victòria de debò, de la que té futur, de la victòria de la CUP, que ha duplicat els vots i tindrà dos regidors a l’ajuntament de Vic. Perquè la plataforma neofeixista, que aquesta vegada s’ha valgut clarament de l’engany per aconseguir els vots, trobarà el càstig aviat. ¿Quin pot ser el futur d’una opció que no té cap més horitzó que la confrontació social? I a part d’això, ¿em voleu dir què faran amb quatre regidors, que no fessin amb un?

El canvi de debò, el que serà significatiu, serà la presència de la CUP a l’ajuntament. ¿Sabeu tots aquests joves –i alguns de no tan joves- que no hi tenien ni veu ni vot? Doncs ara seran als plens i a les comissions i no es vendran per un plat de llenties i explicaran el que fins ara ningú no explicava i denunciaran el que ningú no denunciava i exigiran que la participació ciutadana sigui un fet i no una promesa que fan els partits a la campanya electoral. I començaran a organitzar un futur de llibertat!

Aquesta nit al Gurb Bar he explicat a l’Albert (en Portell) que tenia una satisfacció especial... Hauria estat bé com a banda sonora un Satisfaction dels Rollings, però, ara que hi penso, avui no ha calgut música, només un crit: som a l’ajuntament!

(* Parlo del 9 Nou perquè me l’estimo i en sóc accionista des del primer dia, quan era un projecte popular i alternatiu a la premsa oficial del franquisme.)

Pep Comeres