'Sense una política lingüística, l'alguerès és condemnat a desaparèixer'

A l'Alguer, la comunitat més petita dels territoris de parla catalana, el català hi té una presència pública testimonial i el seu futur és gairebé irreversible, si no es desenvolupa una bona política lingüística de tutela i promoció. És la conclusió de l'estudiós Rafael Caria (Alguer, 1941), membre de la secció filològica del IEC, que acaba de publicar l'article 'El català a l'Alguer: apunts per a un llibre blanc' (pdf). Caria crida totes les entitats alguereses a treballar, unides, pel futur de la llengua.

Situació greu

En aquest article, Rafael Caria fa un retrat desolador de la situació actual de l'alguerès. Aquests últims trenta anys la pressió de l'italià i la nul·la protecció de les administracions (local, regional i estatal) han fet que l'ús de la llengua hagi caigut en picat, fins a arribar a una situació 'molt greu, gairebé irreversible'. El bilingüisme ha deixat pas, majoritàriament, al monolingüisme de l'italià, que és la llengua vehicular de les noves generacions. I l'alguerès ha quedat reduït a la cultura popular.

De fet, segons l'Enquesta d'usos lingüístics a l'Alguer (pdf), preparada per la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat el 2004, solament el 13,7% dels algueresos tenen el català com a llengua habitual.

Una de les poques notes positives és l'aparició, el 2004, de Catalan TV, una televisió privada que emet la meitat de la programació en català (informació pròpia i alguns programes de Televisió de Catalunya).

Responsabilitat compartida

La manca de recursos destinats a la promoció de la llengua és essencial per a entendre l'estat actual de l'alguerès. En unes declaracions a VilaWeb Rafael Caria en responsabilitza l'estat italià, el govern regional de Sardenya i, sobretot, la Municipalitat de l'Alguer, que és 'qui té el mort a casa'. Caria lamenta que no hi hagi un marc legal protector de l'alguerès i critica especialment la redacció de l'article 9 de l'estatut municipal (pdf), dedicat a la 'tutela de la llengua i la cultura de l'Alguer', que considera contradictori i fluix. I és que, si bé el primer punt de l'article diu que el municipi es proposa de tutelar, promoure i difondre la cultura i la llengua, en el segon punt matisa que 'en particular es proposa de donar suport' a les iniciatives en favor d'aquesta causa. Per Caria, aquesta redacció demostra que la municipalitat s'espolsa la responsabilitat del damunt.

Propostes de futur

Per sortir del pou Caria propugna la constitució d'una comissió unitària formada per a totes les entitats alguereses que treballen per la defensa de la llengua, que hauria de posar les bases d'un pla de política lingüística. La política ha de començar, segons l'estudiós, per la reforma del polèmic article 9 de l'estatut, per l'establiment d'una gramàtica normativa i d'un reglament de normalització lingüística, i per la constitució d'una regidoria dedicada a la normalització de l'ús del català, amb un pressupost propi.

Per portar a terme aquestes reivindicacions Rafael Caria demana unitat, solidaritat i respecte.