"Amistades peligrosas"

Enguany la diada de la Valldigna ens ha portat una polèmica gens gratuïta: el nomenament de Francisco Camps "Amic de la Valldigna". Ara des de la Mancomunitat diuen que ho han deixat per després de les eleccions de maig. Amb eixos ànims encara el PSOE la campanya electoral? El més preocupant és el que s'està fent al "convent" per a la seua rehabilitació i si un president de la Generalitat ha de ser amic dels valldignencs, l'hagen votat o no.

Segons el president, vostès mateixos ho poden jutjar, vivim al "levante feliz", no hi ha crisi de cap tipus a l'agricultura -competència exclusiva de la Generalitat, amb majoria absoluta del PP-, no tanquen empreses i no hi ha crisi a la indústria, els governants són eficaços i honestos i només pensen en el bé comú, i les inspeccions del Parlament Europeu, (tres en portem ja) contubernis de gent i grups que no tenen altra cosa a fer que tenir enveja de poble valencià.

En definitiva, per al flamant "Amic de la Valldigna" tot es resumeix en "Agua para todos" i per a l'alcadessa Rita Barberà, en "Polvora para todos". De l'amistat que té o sent pels valencians que no pensen com ells només s'hi han de fixar en els fets ocorreguts a les Corts i a Castelló, i en les agressions verbals i fisiques patides pel Bloc, ERPV, EUPV, Acció Cultural...

Una rehabilitació qüestionada

Pel que fa al Monestir, tot sembla fer-se a major glòria del monopoli que exerceix el PP sobre el "templo espiritual de los valencianos", després de fer un enorme trencaclosques, restes de murs al mig de corredors, pous a tort i a dret i, fins i tot, arrimats a portes, portes que si intenten franquejar es fotran de morros al terra, un trull al bell mig d'una capella, claustres dobles que no saps quin era el que utilitzaven els frares, lloses de ciment en zona d'excavacions, un camp arrasat per muntar una carpa, cobriment d'espais amb ciment armat, claus i dovelles recuperades i d'inventades, pilars columnes i arcs empotrats a les parets sense cap funció aparent...

Ara ens venen amb la tornada de les pedres del "claustrillo" des del seu exili de la serra madrilenya, amb bombo, platerets i gràcies a l'esforç dels diners públics de Francisco Camps i la "seua" Generalitat. Pedres, facen memòria, que ens han costat vora un milió d'euros i a més fer una réplica, i que, com que es tracta de pedres locals de no molt bona qualitat, estan desfetes per acció de l'erosió climàtica (ara en diuen Claustrillo, per què s'han adonat que no és un claustre xicotet, si no la terrassa de l'Abad).

I, a sobre de tot açó, les imperturbables torres d'Iberdrola (patrocinadora de la America's CUP) de transport de la línia d'alta tensió en els dignes paisatges de la Valldigna.

Joan Aureli Mansanet i Mansanet
Regidor del Bloc-EV de Simat de la Valldigna