El dia 28 de setembre se celebra la Fira de l'Hostal del Vilar al municipi de Sant Agustí de Lluçanès, una fira que amb els anys ha esdevingut tot un referent identitari per a la comarca del Lluçanès i que ha sabut renovar-se adaptant-se als nous temps sense oblidar les seves arrels agrícoles i ramaderes.
Va ser sobretot a finals de la dècada dels anys vuitanta del segle passat quan es va impulsar de nou, creant-se una comissió per a dinamitzar-la, que d'aquesta manera va posar les bases del que és avui la fira. Actualment hi ha parades diverses de roba, alimentació, complements, joguines, artesania, parament de la llar i altres, al costat d'una interessant exposició de maquinària agrícola i ramadera, amb les darreres novetats del sector. El que sí ha disminuït ha estat la presència de bestiar, amb només alguns exemplars de boví i equí habitualment. En les darreres edicions, els organitzadors han diversificat les activitats per continuar atraient el públic, s'han fet demostracions diverses de munyir vaques a mà, embalar manualment, espellofar blat de moro, esmolar amb moles antigues, batre mongetes... tot de feines que avui ja han desaparegut o es fan de manera automàtica.
En l'edició del 2006 el programa d'activitats comença amb l'esmorzar sota la carpa i amb una demostració de garbejar a les nou del matí. Durant tot el dia es podrà visitar l'exposició de maquinària agrícola i ramadersa i també la mostra d'oficis artesans. A dos quarts d'onze es presentarà l'Inventari patrimonial de Sant Agustí de Lluçanès i a les onze hi haurà una demostració de batre amb animals. Al cap d'una hora els tractors seran els protagonistes amb una gimcana i, al migdia, l'esperat dinar, que alguna vegada ha arribat a aplegar cinc-centes persones. Finalment, i per acabar la festa, l'acordionista Jordi Bruch, amenitzarà el ball de sobretaula.
Els seus orígens, encara incerts, semblen situar-se a començaments del s. XIX, quan va començar sent una fira ramadera on es trobaven anualment els ramats de bestiar que baixaven de l'alta muntanya per passar l'hivern a la plana. En un lloc estratègic, on s'hi creuen algunes d'aquestes carrerades, s'hi construí l'Hostal del Vilar, en un terreny propietat de la família Vilar, una de les grans propietàries de Sant Boi de Lluçanès. De mica en mica anà agafant renom i aviat es convertí en una de les més concorregudes arribant-s’hi a concentrar entre vuit mil i deu mil caps de bestiar de llana a mitjans del s. XIX, encara que a inicis del XX aquesta xifra ja s’havia reduït només a mil cinc-cents. Amb el creixement del sector porcí als anys setanta i el transport del bestiar en camions, la fira veié reduït el seu potencial, i encara que gairebé no hi havia bestiar ni parades la gent hi continuava anant. Va ser llavors quan un grup de persones de Sant Agustí de Lluçanès i Sant Boi de Lluçanès van decidir crear una comissió per revitalitzar-la.
L'any 1999 es publicà el llibre La fira ramadera de l'Hostal del Vilar, de Pere Mestre, on es recull tota la informació trobada en relació a aquesta activitat, partint de nombrosos documents dels municipis organitzadors. A part però d'aquesta obra, també es troba narrada anteriorment en altres obres com La Mercè de Bellamata, de Martí Genís i Aguilar (1878), Lo Lluçanès, de Pelegrí Casades i Gramatxes (1897), La fira de bestiar de l'Hostal del Vilar, dins la revista Puigmal, de Rossend Serra i Pagès (1908), i La vida dels pastors, de Salvador Vilarrasa i Vall (1934). (Roser Reixach)
