Arriba la Flama del Canigó

Com cada 23 de juny, la Flama del Canigó arriba a Arenys de Mar de la mà de diversos atletes de la vila. Enguany, i a diferències de les edicions anteriors, la flama arribarà a les 21h al pati del Calisay i no a la Plaça de l’Ajuntament. Des de la Comissió de la Flama del Canigó, Joan Castillo, ha explicat que s’ha volgut canviar el lloc d’arribada perquè “els arenyencs no tinguin la sensació que la flama és cada any igual”, ja que els atletes també van canviant gràcies a la col·laboració dels més joves.

L’arribada de la Flama del Canigó és una de les cites obligades i molt esperades pels arenyencs abans de la revetlla de Sant Joan. Molts vilatans esperen als atletes al llarg de la riera per veure baixar la flama amb la música tradicional i obligatòria per aquesta activitat “La presó del rei de França”. Però per a portar la flama fins a Arenys de Mar, diversos integrants de la Comissió de la Flama del Canigó han pujat entre aquesta matinada i aquest matí al Cim del Canigó. L’objectiu ha estat recollir la flama que avui baixen a Arenys de Mar tot fent una mica d’esport. Durant la baixada, els arenyencs faran diverses parades, una de les quals és obligatòria cada any, Vallgorguina. Allí també deixen la flama i els reben amb un petit refrigeri. Però la meta és Arenys de Mar.

La Flama del Canigó, una tradició molt arrelada a Arenys de Mar

Ja fa més de 20 anys que diversos arenyencs pugen fins al Cim del Canigó per recollir la flama. Han estat molts els que s’han arribat fins al cim de la muntanya perquè cada 23 de juny Arenys de Mar pugui gaudir de la baixada de la flama i l’encesa de les fogueres. Fins i tot els gegants d’Arenys de Mar també han pujat al cim del Canigó. Va ser l’any 2004 i durant la setmana de l’Aplec quan els gegants arenyencs van pujar al cim amb un feix de llenya cadascú. I és que s’anomena l’Aplec a la setman abans de Sant Joan, quan gent de tots els pobles dels països catalans pugen fins al cim del Canigó per a portar llenya.

I des de fa 8 anys, els arenyencs de la Comissió de la Flama del Canigó també col·laboren amb el Parlament de Catalunya. Un representant del Parlament i alguns Mossos d’Esquadra esperen als arenyencs a Coll d’Ares, població fronterera, perquè els hi donin la flama per baixar-la fins a Barcelona.

Un breu viatge a la història de la Flama del Canigó


L'any 1955, Francesc Pujades, vilatà d'Arles del Tec al Vallespir (Catalunya Nord), enamorat del Canigó i inspirat en el poema del mateix nom de Mossèn Cinto Verdaguer, va prendre la iniciativa d'encendre un foc la Nit de Sant Joan, al cim del Canigó i des d'allí repartir la flama per totes les terres de parla catalana, com a símbol d'identitat comuna. L’objectiu era tornar als orígens, quan el foc era el centre de la terra i de la humanitat. Però no va ser fins uns anys més tard quan la flama creuava, per primera vegada, la frontera.

Al 1964, la primera flama, promoguda pel Cercle de Joves, nasqué sobre la terrassa del Castellet de Perpinyà, una antiga presó on patiren molts catalans. El Castellet, gràcies a la Flama del Canigó, es tornà un niu d’amor. Des d’aleshores , la flama es queda tot l’any encesa al Museu de la Casa Pairal de Perpinyà. Aquells que pugen fins al cim, vetllen la flama durant tota la nit del dia 22 i, a trenc d’alba, inicien el descens perquè la flama arribi a tots els pobles i ciutats dels Països Catalans i aquest puguin encendre les fogueres de la Nit de Sant Joan.

Per tota la història i la simbologia que porten al seu darrera, la Flama del Canigó i la Nit de Sant Joan han estat inspiració de molts escriptors, poetes i cantants. Un d’ells, el poeta català Joan Maragall, es va inspirar en tota aquesta simbologia per escriure la lletra del que ja s’ha convertit en un himne, “Els Focs de Sant Joan”, la música de la qual és d’Odiló Planàs.