(09/10/08). Concert-Homenatge al músic i compositor Manel Saderra Puigferrer

Des de la mort de Manel S. Puigferrer, el músic nat a Tortellà i afincat a Banyoles, s'ha palesat en nombroses ocasions l'estima i admiració del món sardanista per un home senzill que va ser músic autodidacte i que ha deixat un important llegat sardanístic. És però aquest any 2008, amb motiu de complir-se el centenari del seu naixement, quan es multipliquen els actes d'homenatge i record cap a la figura del mestre.

Els Amics de la Sardana presentaran dissabte, a Vilassar de Mar, un concert guionat que ha estat creat conjuntament per la cobla Sabadell i el comunicador blanenc Quim Rutllant. La cobla estarà dirigida pel seu titular, Bernat Castillejo.

Serà un passeig musical per l'obra del mestre, que a la primera part inclou Llac encantat; Fausta, Magdalena, Júlia i Dubte. Mentre a la segona, les peces programades són Santfeliuenca; Volerany; Exhortació i Una rosella. La vetllada es clourà amb la peça que va decicar al mestre Joan Lluís Moraleda, titulada Ofrena a Manel Saderra.

La família del músic desaparegut el mes de març del 2000 ha confirmat l'assistència a aquest acte de record.

Manuel Saderra i Puigferrer

(Tortellà, Garrotxa, 21 de juliol de 1908 - Porqueres, Pla de l’Estany, 7 de març de 2000)

Fou un músic i compositor de sardanes, gran innovador del gènere, la versió coral de Somni (1947) ha obtingut una gran difusió. Sovint és anomenat “Puigferrer” per diferenciar-lo del seu germà Josep. Manel Saderra és el darrer d'una nissaga d'onze germans dels quals, el més gran, el popular Josep Saderra, vint-i-cinc anys més que ell, en fou el primer mestre juntament amb el seu pare.

Actuà com a trompeta de les cobles La Principal de Banyoles i, sobretot, a la Principal de Girona, de la qual n'esdevingué director fent importants gravacions amb Pau Casals com a director. L'any 1959 fundà la coral Agrupació Polifònica de Banyoles.

Després d’una primera etapa com a compositor va tenir un llarg període en el qual composà molt poc, fins que durant els anys 70 començà a acceptar “encàrrecs” creant llavors noves peces interessants. El seu estil és expressionista i harmònic.

L’acceptació massiva de la seva obra per part de balladors, melòmans i critics és motivada per la inspiració de les seves melodies, la bona construcció i els efectes musicals que aconseguia de la cobla.

Agunes de les sardanes mes populars de Manel Saderra i Puigferrer són:

Cant Vell (1944)
Fausta (1944)
Magdalena (1944)
Somni (1945)
Júlia (1947)
Dubte (1948)
Tortellà (1955)
Per a tú... Rita (1971)
Girona, ciutat pubilla (1977)
Volerany (1983)
Sardanistes de Santa Anna (1983)

Somni, serví d'inspiració al poeta Manel Pont i Bosch que hi escriví un notable poema que la féu encara més excelsa, permetent que corals i orfeons la portin en el seu repertori:

Quan la foscor davalla
pel pendís del ponent,
tot l’estany és un càlid
cigne d’argent.
I va lliscant suau
amb riure blau.
Qui sap on va?
Va a somniar!........

Cloenda de la temporada sardanista

Diumenge, 12 d’octubre a les 12h, sardanes amb els Lluïsos de Taradell, organitzada per Amics de la Sardana, a la Plaça de l’Ajuntament, com a cloenda de la temporada sardanista a Vilassar de Mar.