Antoni Pladevall obté el 15è Premi Carlemany de novel·la del govern d'Andorra

Antoni Pladevall ha guanyat el 15è Premi Carlemany de novel·la, que atorga el govern d'Andorra, amb 'La papallona negra'. L'escriptor continua incidint en la crisi de la pagesia, que ja fou el tema central de la seva anterior novel·la, 'Terres de lloguer'. El premi s'atorga demà a Andorra, juntament amb els Premis Carlemany internacionals, que reconeixen en la primera edició: Joan Marsé, Declan Donnellan, John Craig Venter i Desmond Tutu.

La transformació del món rural

A diferència de 'Terres de Lloguer' (Columna), on Antoni Pladevall (Taradell, Osona, 1961) se centra en una família de masovers que han d'abandonar el mas de tota la vida, la història de 'La papallona negra' pivota sobre una altra família pagesa, propietària d'un mas, que reconverteix per dedicar-lo al turisme rural.

'El llibre, diu Pladevall, continua el retrat de les grans transformacions socials i econòmiques que experimenta el camp. Aquí els propietaris del mas s'aventuren en el turisme rural, que avui per avui és una de les estratègies dominants de supervivència. D'aquesta manera, el camp viu un procés de 'tercialització' (des de la reconversió dels masos en restaurants fins a la instal·lació de camps de golf). I això suposa l'enfonsament d'un sistema de vida tradicional.'

Pladevall aporta algunes dades: des del 2005, 1500 pagesos abandonen el camp cada any a Catalunya. Més dades: segons el Saló Agrotour, a Catalunya existeixen 1.800 establiments rurals, que és la manera com molts masos poden continuar existint.

Aquest és un dels temes de fons de 'La papallona negra', però s'explica de forma metafòrica, a partir d'una història d'amor apassionat, de 'la bellesa tràgica de la vida, diu Pladevall, que de fet és del que parla la novel·la'. I continua: 'És una història de perdedors, una anti-epopeia. També puc dir que és la meva novel·la més eròtica (encara que no mereix l'etiqueta de novel·la eròtica, que consti) i també fa crònica social.

La literatura és bàsicament forma

Defensa Antoni Pladevall: 'Penso que la literatura és bàsicament forma. Per això intento mimar la llengua tot el que puc. He volgut recrear una llengua acolorida, viva, dringant. Això requereix de la utilització de registres lingüístics diversos, contempla el renec, els girs, i també els cultismes.' En aquest sentit, el jurat, format per Albert Villaró, Vicenç Villatoro, Ester Pujol, Elidà Amigó i Josefina Lladós, ha destacat que és una novel·la escrita amb la sonoritat i la força de la llengua viva.