Obama i Mumia: vius o morts? Sisena crònica des dels EUA (09-08-08)

Filadèlfia 9.- La senyora Julia Wright, periodista afroamericana resident a París, en el seu últim article, afirma que Barak Obama i Mumia Abu-Jamal tenen alguna altra cosa en comú, a part del color negre de la seva pell. I és que la mort violenta de qualsevol dels dos hauria de sacsejar la societat dels USA de dalt a baix. El primer, Obama, ja s'ha hagut de veure massa vegades comparat amb personatges negres que varen morir assassinats, quan estaven impulsant canvis que podien haver estat decisius per a la comunitat afroamericana. El segon, Mumia, encara ara corre el risc que se li apliqui la pena de mort, per un delicte que no va cometre, igual que els ha passat, els últims anys, a tants i tants ciutadans negres i llatins.

No hi ha forma humana de garantir la vida d'Obama, si els qui controlen el Sistema, decidissin assassinar-lo. Això ja ens ho deia (fa escassament dos mesos) el senyor Don Cox, ex-black panther exilat a Franca. En canvi, sí que es pot afirmar que és a causa de l'acció humana i solidària, que Mumia és viu, malgrat que la seva condemna a mort es va produir el 1982, per uns fets de 1981.

El 1968, Robert F. Kennedy, candidat a la Presidència, també fou assassinat. Havia anat massa lluny en la seva trajectòria anterior com a Ministre de Justicia del govern del seu germà. El mateix any, Martin Luther King, que era considerat per l'FBI com a susceptible de convertir-se en un "Messies" negre, també fou assassinat, com ho fou l'any 1964 Malcom X per raons semblants... Obama no s'ha definit massa clar ni fort en res. Segueix fidel a la línia política que li permet no marcar més diferències que les estrictament necessàries amb el partit de la competència, els republicans. I pel que fa als temes que podrien afectar la comunitat negra, ha estat suficientment moderat perquè no es pugui distingir entre demòcrates i republicans. Igual que passa amb el tema de la guerra de l'Irak. No hi ha diferències apreciables. Però el Sistema pot sospitar que s'està fent el moderat, per a després, si aconsegueix entrar a la Casa Blanca, plantejar canvis dràstics en les estructures socials.

Pel que fa a Mumia, el sindicat de policies de Filadèlfia, que són els abanderats a l'hora de seguir insistint que se l'executi, no semblen adonar-se del tot del que significa aquest pres polític per a les persones afroamericanes. El 1964, si els negres haguessin sabut el dia i l'hora que anaven a matar Malcom X, haurien estat molts els disposats a lluitar fins a la mort per impedir-ho. Igualment hauria passat si haguessin sabut el dia i l'hora per a Martin Luther King. O després, quan li va tocar al black panther Fred Hampton, que fou assassinat mentre dormia, a casa seva a Chicago. Si tornessin a fixar dia i hora per a Mumia, la gent sortiria al carrer, a impedir-ho. I si l'assassinessin legalment, la revolta seria impressionant.

Ara bé, aquest país té una llarga tradició d'assassinats legals. No varen fer matar el matrimoni Rosenberg, durant la guerra freda, acusant-los d'espionatge a favor de la Unió Soviètica? I els obrers Sacco i Vanzetti? Se sabia que eran tan innocents com Mumia, pero la raó d'estat va ser més forta que res. I ara amb Mumia no tenim cap garantia que no passi el mateix.

UN JUTGE AMB VERGONYA.

Avui, en els locals d'un sindicat amic dels MOVE, que és conegut com a "1199", s'ha realitzat una trobada que ha començat a les 12.00 del migdia i ha durat quatre hores. Les dues primeres dedicades a discutir el dret dels presos dels MOVE a disfrutar el règim obert penitenciari, després de més de trenta anys de presó. I la resta del temps, a estudiar la manera d'afrontar la delicada situació legal de Mumia, actualment.

El col.lectiu "Educators for Mumia" va presentar un document d'interès inqüestionable. Es tracta d'un resum de les quaranta una pàgines que ocupa el vot particular que va realitzar el Jutge Ambro, al Tribunal del Tercer Districte, quan varen dictar l'última sentència el passat mes de març. Aquest resum, que consisteix en dos folis, el puc ben tornar a resumir aquí, reproduint paraules textuals del Jutge Ambro: "... no veig cap raó per la qual hàgim de denegar-li al Senyor Abu-Jamal l'aplicació dels nostres precedents jurisprudencials." És a dir que, a la sentència on li deneguen a Mumia el dret a un nou judici, els jutges han hagut de forçar tant l'argumentació, que han anat fins i tot en contra de resolucions anteriors que ells mateixos havien dictat. I això és el que ha fet que el Jutge Ambro tingués vergonya i es veiés en la necessitat d'explicar la seva postura, que en el tribunal ha quedat en minoria.

També es queixa el jutge Ambro de l'existència d'un video, a la Fiscalia del Districte de Filadèlfia, que a mitjans dels anys vuitanta era utilitzat per entrenar els fiscals en la manera com havien d'impugnar i suprimir els membres del jurat que fossin negres. El fiscal del cas Mumia va rebutjar deu ciutadans negres d'entre els quinze membres del jurat. I aquesta dada escandalosa, diu aquest jutge, hauria de ser suficient per reconèixer que hi va haver racisme en el tractament que es va donar al cas, de manera que ara s'hauria de fer un nou judici.

FETA LA LLEI, FETA LA TRAMPA.

Feta la llei, feta la trampa. Aquesta es la línia que també s'està seguint, a l'hora de tramitar la sol·licitud de règim obert que han presentat els presos dels MOVE. Són precisament els membres d'aquesta organització revolucionària (i entre ells la senyora Ramona Àfrica) els qui més i més efectivament interpel.len el jutge de la taula rodona, que al cap i a la fi no és dels pijors i per això ha acceptat venir als locals sindicals a reunir-se amb nosaltres...

El règim obert no és un dret que s'hagi d'aplicar automàticament a les persones preses. Es només un benefici penitenciari. Però això no vol dir que se li pugui denegar a ningú, aquest benefici, en base a motius que siguin anti-constitucionals, com per exemple en base al fet que la persona cond

emnada continuï reivindicant la seva innocència i es negui a confesar-se culpable...

A la taula rodona també hi ha un professor d'història, que ens recorda quin és el comencament del Text Constitucional d'aquest país: "We the People..." ("Nosaltres el Poble..."). La Constitució diu "el Poble". No diu "el Govern". "És la gent la qui té el dret de canviar les lleis, quan no responen als interessos populars. Ja fa molts anys que vàrem aconseguir canviar les lleis de l'esclavatge. I semblava impossible. Es varen canviar perquè la gent va lluitar molt. Va costar molt d'esforc. Molta sang. I això ha estat sempre així. Sense lluita no s'aconsegueix res."

I el professor continuava: "... en tot aquest afer del règim obert per als presos de MOVE, el primer problema és que els membres de la Comissió Penitenciària ("Parole Board"), que concedeixen o deneguen aquest benefici penitenciari, són designats a dit pel Governador. No tenen cap mena de control popular. Ningú que els vigili..."

Des de la taula, algú proposa que la solució s'ha de buscar participant en les eleccions, de manera que, entre tots, escollim "bons" governadors, "bons" jutges... Des del públic, la gent replica que no. Que ja n'hi ha prou de comèdia! Ja n'hi ha prou d'anar als mass media a pidolar, perquè ens donin entrada a les seves pàgines o emissions! Hem de disposar dels nostres propis mitjans de comunicació alternatius. I ja en tenim alguns i hem de seguir en aquesta línia. I així és com aconseguim crear situacions en què els mitjans de comunicació burgesos no poden ignorar les nostres lluites!

DESMOND TUTU.

Desmond Tutu, el bisbe africà, va anar a visitar Mumia a la presó, ara fa un any, més o menys. Quan va veure la manera com el feien aparèixer en el locutori (emmanillat i tancat amb clau en aquell reduidíssim espai) va quedar esgarrifat. Això ens ho explica la professora Fernández, afroamericana, d'uns trenta-cinc anys, amb ulleres i trajo de jaqueta, que es presenta com a membre del col·lectiu "Students for a Democratic Society" (SDS), una organització hereva d' aquella altra SDS dels anys seixanta i setanta, que fou salvatgement liquidada a base de guerra bruta i terrorisme d'estat, igual que els panteres negres.

La professora continua: el bisbe Desmond Tutu, en acabar l'entrevista amb Mumia, va voler parlar amb el director de la presó i va protestar pel tractament que rebien els presos. Com a conseqüencia, a partir d'aleshores els presos ja no han d'anar emmanillats, quan surten als locutoris. La professora presenta aquest episodi com a un exemple a seguir. I jo li explicaré tot aixo a David Gilbert, quan l'anem a visitar l'última setmana del mes, en aquella presó del nord de l'estat de Nova York, a prop de la frontera amb el Canadà. Aquest senyor havia militat amb els SDS, a finals dels seixanta i el varen empresonar, amb l'acusació de pertanyer als "Weathermen", grup armat clandestí.

PREPAREM EL DIA DESPRÉS

Al final de la trobada, el Comitè de Solidaritat amb Mumia, de Nova York, va fer una proposta que vaig trobar molt interessant i que va consistir en el segent:
Contràriament a una idea equivocada i desmobilitzadora que va començar a circular el passat mes de març, arran de l'última sentència, l'amenaça de la pena de mort continua plenament vigent contra Mumia. Primer perquè el tribunal li dóna a la fiscalia la possibilitat de promoure una nova audiència, per debatre la conveniència o no de la pena de mort. I això podria acabar amb una nova condemna a mort per a Mumia.

I després perquè la fiscalia podria apel·lar amb èxit aquesta última sentència del mes de març, i aixo donaria com a resultat la condemna a mort automàtica per en Mumia.

La fiscalia té sis mesos (que acaben a finals de setembre) per tornar a plantejar la pena de mort. Si la fiscalia no fa res en aquest termini, Mumia quedaria automàticament condemnat a cadena perpètua, sense cap possibilitat de llibertat provisional. I això és inacceptable per a una persona que és totalment inocent de les acusacions que se li fan.
Tot i això, si la fiscalia torna a demanar la pena de mort o apel·la, el Comitè de Solidaritat amb Mumia de Nova York, crida tots els col.lectius a convocar protestes massives, al dia següent. I això amb la idea de frenar aquesta nova temptativa de cometre l'assassinat legal i també per seguir exigint la seva llibertat.

I així continua la lluita i la resistència.