En el Malcom X Boulevard. Cinquena crònica des dels EUA (08-08-08)

Harlem 8.- Avui he fet l'entrevista a la senyora Katheleen Cleaver, advocada i professora d'uiversitat, que havia tingut càrrecs de responsabilitat a l'antic Black Panther Party(BPP) els anys seixanta i setanta. Ella és qui ha fet el pròleg de l'últim llibre de Mumia ('We want freedom!'). I jo, que intento col·laborar amb els amics de l'Editorial Virus de Barcelona, he de procurar coordinar un viatge seu per venir a casa nostra, a fer campanya per promocionar aquest llibre. Fins ara no n'havíem pogut parlar en ferm, perquè la Katheleen estava molt pendent de la seva mare malalta i no podia abandonar el país. Finalment, la mare va morir el mes de maig passat, superats els vuitanta anys.

Ara, però, ha sorgit un problema addicional. Tal com explica Mumia en el seu llibre, el BPP va desaparèixer, entre altres raons, perquè la policia va aconseguir infiltrar-s'hi suficientment. I les conseqüències d'això encara duren. Ara hi ha una dona, que es diu Elaine Brown, que ha posat una querella a la Katheleen. El motiu? Que la Katheleen i l'ex-pres Geronimo Pratt han reenviat un e-mail, on es parla del passat de la Senyora Brown i de la seva militància dubtosa al BPP, on molts companys seus dels anys seixanta i setanta ja sospitaven que era informadora de la policia. Segons sembla, aquesta tal Brown ara té aspiracions de viure de la política i ha intentat fer carrera al Green Party, sense aconseguir-ho. També hi ha qui pensa que ella té algun trastorn mental, que li fa buscar problemes i popularitat al preu que sigui.

Doncs bé, arran d'aquesta querella, ara la Katheleen no pot acabar de disposar del seu temps. En circumstàncies normals ella podria venir, per exemple, la segona setmana de gener de l'any que ve, que és quan les seves obligacions professionals li permetrien agafar-se uns dies. Però amb els tràmits judicials pendents, ara no sap si la convocaran precisament pel gener. Veurem què diu el seu advocat...

I anem caminant pels carrers de Harlem. Arribem al Malcom X Boulevard, també conegut com a Lennox Avenue. Un jove negre, d'uns vint-i-cinc anys, molt alt, amb ulleres i cabells curts, se'ns acosta i saluda la Katheleen. La coneix sense cap mena de dubte. Coneix la seva història al BPP i està molt content de trobar-la. Aquest noi va acompanyat d'un grup de quinze o vint nens i nenes, tots negres; i estan a punt d'entrar en una biblioteca pública. M'impressiona que la gent conegui la Katheleen pel carrer. I que coneguin la seva història. També és veritat que la Katheleen té un aspecte físic ben peculiar i característic, ja que és una d'aquestes persones afroamericanes, que en realitat és rossa i podria passar per blanca. I amb rastes.

Tot d'una el noi que ens ha saludat, que es diu Bashi, comença a explicar als seus alumnes qui és la Katheleen. Així, al mig del carrer. I tots l'escolten amb molta atenció, igual que els altres professors del grup, que l'observen amb respecte.

NELSON MANDELA

La biblioteca, The Schomburg Center, forma part de la xarxa de biblioteques públiques de Nova York i és considerada com el millor centre de documentació sobre l'experiència negra a tot el món. També tenen unes sales molt àmplies, on fan exposicions. Ara n'hi ha una de fotografies sobre la vida de Nelson Mandela. Per cert, segons m'ha explicat l'advocat Leonard Weinnglass, la decisió governamental de suprimir el nom de Mandela de la llista de 'terroristes' de la CIA, va requerir un debat al Congrés de Washington.

M'ha interessat molt seguir les explicacions que donen a aquests escolars, durant la visita a l'exposició. Quan se'ls explica el tema de la segregació racial, m'adono que per a aquestes criatures de deu i dotze anys, és un tema nou. Es nota que, afortunadament per a ells, no han patit res semblant, fins ara.

Hi ha unes quantes fotografies, on es veuen escenes de la revolta popular de Soweto, a Sud-àfrica, el 1976. En una d'elles, un grup de manifestants avança corrents. Un home porta un kalashnikhov. Davant d'aquestes imatges, el professor s'explica: 'El govern de Sud-àfrica deia aleshores que els amics i seguidors de Nelson Mandela eren tots terroristes com ell mateix. Vosaltres, nens, creieu que una persona com aquesta, que només volia la llibertat del seu poble, mereix que se li digui terrorista? El terrorisme no és això. Qui sap què és terrorisme?' I s'aixequen diverses mans petites. Algú respon ràpidament: 'Allò de l'Onze de Setembre al World Trade Center de Nova York'. 'Exactament!', replica la professora. I la visita continua...

ELS POETES NEGRES

A la botiga de la biblioteca, pràcticament només s'hi poden trobar llibres d'autors negres. Veig una selecció de discursos de personatges negres cèlebres. Entre ells Martin Luther King, Malcom X i... Barack Obama. Realment l'estan promocionant molt. Pels carrers es poden veure cartells que demanen gent disposada a treballar en la campanya d'Obama, amb un sou d'entre 300 i 500 dòlars setmanals. No està malament, per fer política d'aquesta.

Compro una petita antologia de poesia afroamericana, que arriba fins als anys vint, l'època que aquí es coneix com a Harlem Renaissance. Entre els poetes, Langston Hughes, nascut el 1921. Una poesia seva, 'The Negro Speaks of Rivers', està escrita al terra de la biblioteca, a l'entrada, il·lustrada amb dibuixos que representen els rius més importants del món, i els continents respectius per on corren.

'I've Known Rivers:

I've Known Rivers Ancient as the World
And Older than the Flow of Human Blood through Human Veins

My Soul has Grown Deep like the Rivers

I Bathed in the Euphrates when Dawns were Young
I Built my Hut near the Congo and it Lulled Me to Sleep
I Looked Upon the Nile and Raised the Pyramides Above It

I Heard the Singing of the Mississippi
When Abe Lincoln Went Down to New Orleans
And I've Seen its Muddy Bosom Turn All Golden in the Sunset

I've Known Rivers:
Ancient Dusky Rivers

My Soul has Grown deep Like the Rivers'

Quan s'acaba la visita dels escolars, el professor Bashi, que és de Baltimore, a l'estat de Maryland, m'explica que ell també coneix la família de Marshall Eddie Conway, ex-black panther empresonat allà, des de fa més de trenta anys. I quedem per veure'ns en aquella ciutat.

A la biblioteca Schomberg he vist pensaments molt fins i molt durs de Malcom X: 'És tan impossible que una gallina faci un ou d'ànec, com que aquest sistema nord-americà proporcioni la més mínima llibertat a un ciutadà afroamericà'. I al costat, alabances dirigides al General Colin Powell i a la Ministra Condolezza Rice (que per a un europeu poden arribar a resultar incomprensibles) només perquè també són negres.

He fullejat una història il·lustrada del BPP, dirigida per David Hiliard, antic quadre polític del partit, amb qui em va semblar que Don Cox era molt crític.

'ADOPTI UNA MASCOTA...'

I altra vegada cap al Boulevard. La Katheleen està preocupada perquè la seva mare, en morir, ha deixat la casa plena de documents i llibres de tota mena. Una part molt ben ordenats i una altra no tant. Ara li toca a ella endreçar-ho tot, classificar-ho i buscar un lloc per guardar-ho. No es veu amb cor de llençar res.

En una parada d'autobús, un anunci: 'Trobi el seu millor amic! Adopti una mascota!' Es tracta d'una fundació privada que es preocupa molt dels animals. Però l'altre dia, en una revista d'història, vaig trobar una cosa semblant, encara més cridanera: 'Els gossos jubilats necessiten tota l'ajuda que vostè els pugui donar. Adopti'n un!'

I em sembla que, pels carrers de Nova York, han augmentat els pobres i els sense sostre, però no tant com a Filadèlfia on, en arribar-hi, veuré sota d'un pont deu o dotze matalassos vells, i alguns encara ocupats per gent que dormen de dia.

De moment no sembla que hi hagi cap por que aquesta gent tan pobra es revolti. Però els treballadors nord-americans, aferrats al seu lloc de treball i a les seves hipoteques, no poden acceptar la idea de viure pobres. Això va contra el seu concepte de civilització. Per això és possible que es registrin revoltes, basades únicament en motius econòmics. Fa poc temps es va produir algun amotinament, a les cues de les oficines d'atur, on la gent anava a buscar la paga mensual. Per això ara obliguen tothom a cobrar a través d'una entitat bancària i els fan el control de presentacions per Internet. Ara comprenc millor un plet que hem tingut aquesta primavera passada, al despatx de Barcelona, on defensàvem el dret d'un aturat a cobrar per finestreta i en metàl·lic, en lloc de fer-ho per entitat bancària. No és gens innocent, aquest mètode de pagament i, encara que nosaltres hem guanyat el judici, l'advocat de l'INEM s'ha pres la molèstia de recórrer la sentència.

Mentrestant, la gent lluitadora d'aquí continuen treballant com a formiguetes. He assistit a un acte al Brecht Forum de Manhattan, on han passat un documental de les lluites veïnals i, després, carceràries d'un senyor que es diu Martin Sostre, originari de Puerto Rico, és a dir, boricua. Aquest home, que ara té més de vuitanta anys i estava present a l'acte, ens recorda un dels crits de guerra dels macheteros: 'Despierta boricua! Defiende lo tuyo!' Puerto Rico, l'únic país de Llatinoamèrica que encara no ha aconseguit la independència política, perquè està sotmès a l'ocupació ianqui.

Francesc Arnau i Arias, des de Harlem.