'Terrorist watch list'. Quarta crònica des dels EUA (7-8-08)

Harlem 7.- M'expliquen que la policia d'aquest país ara ja té una "llista negra de terroristes", on hi ha fins a un milió de persones amb la seva fitxa completa: lloc de treball, aficions, ideologia política... i que la CIA i l'FBI ja tenen preparades les operacions repressives, per detenir en poques hores centenars de milers de persones, als USA, pel cas que es produís un altre atac semblant al de l'Onze de Setembre del 2001. El senyor Ramsey Clark, antic fiscal general del govern de Washington, en unes recents declaracions ha afirmat que, ara mateix, en qualsevol lloc de Mèxic, de Canadà o, fins i tot, en el territori dels USA, poden haver-hi cinc o sis persones planejant l'atac... i que el destí de tots nosaltres depèn d'aquest reduït nombre de persones. No perquè hàgim de tenir por de les conseqüències de l'atac, -que també- sinó per la reacció devastadora que tindria el règim ianqui.

Ara pràcticament tots els moviments polítics d'aqui, de tota mena, estan legalitzats i actuen a plena llum del dia. Això significa que tothom està localitzat. La mateixa situació que a Xile, el 1973, quan Pinochet va donar el cop d'estat contra el govern socialista de Salvador Allende.

Com a precedents del que pot arribar a passar en aquest país, ara, alguns recorden també la massacre de desenes de milers de persones progressistes, a Corea del Sud, els anys cinquanta, quan l'exèrcit de Corea del Nord pressionava cap el sud . O la massacre d'Indonèsia, el 1964... i en aquella època no hi havia els avenços tecnològics de què avui disposa el Poder.

Un dels últims experiments de control de masses que han realitzat els policies, a Nova York, ha consistit en col·locar càmeres de TV a les entrades del Yankee Stadium. Havien notat que a molts membres de la màfia els agrada el bèisbol i que són nombrosos els qui acudeixen regularment als estadis. A partir d'aquí, han agafat les imatges i els han aplicat el sistema biomètric. Han pres mides de la distància exacta entre els ulls, la llargada del nas, l'amplada de la boca. Han estudiat la manera de caminar d'una persona... fins a identificar-la completament. Així varen detenir persones buscades des de feia temps, per diferents delictes de dret comú.

LA GENT, DESCONTENTA.

De totes maneres, des del Govern no poden tenir-ho tot controlat. Encara que els han rebaixat el preu de la benzina, la gent ja fa temps que està molt inquieta i pot passar qualsevol cosa. És cert que els mitjans de comunicació són molt obedients, a l'hora d'informar o desinformar sobre la guerra de l'Irak, l'Orient Mitjà... Durant la guerra de Vietnam, els anys seixanta i setanta, els mass media no varen tenir una política suficientment unificada, entorn dels interessos ianquis, però els efectes d'aquella guerra no es notaven tan directament sobre la ciutadania nord-americana, com ara es noten els de la guerra de l'Irak.

Per posar només un exemple: ésser membre de la Guardia Nacional, en temps del Vietnam, era poc menys que una ganga, fins a tal punt que els deien els "guerrers de cap de setmana". Rarament els tocava anar a front de guerra i, quan hi anaven era per poc temps. Ara, en canvi, poden ser obligats a quedar-se a l'Irak un any o més. Això fa que augmenti el nombre de famílies que han de lamentar la mort d'algun jove.
D'altres, quan tornen, potser volen reincorporar-se a la vida civil, però es troben que el seu lloc de treball ha desaparegut, perquè un altre l'ha agafat, o qualsevol cosa.

Tot això fa que molta gent estigui irritada contra el règim i que la popularitat de George Bush i el seu govern hagi caigut tan baixa. Ja sabem que el racisme ha estat sempre molt fort en aquest país, però en aquests moments la indignació està superant el racisme. I així s'explica que, per primera vegada a la Història, un ciutadà negre, Barak Obama, té possibilitats d'arribar a la Casa Blanca. També sabem que és un negre molt especial, perquè ha nascut de pares lliures, no com la majoria de gent negra aquí, que té avantpassats esclaus. Segurament això el fa més acceptable als ulls de la societat nord-americana, en el seu conjunt.

DON COX, A L'EXILI.

El senyor Don Cox, o DC, com diuen els seus amics, quan es refereixen a ell, és una de les persones que em va sorprendre amb la seva opinió favorable a Obama. Aquest antic black-panther està exilat al Sud-est de Franca, des de fa trenta anys. A principis dels setanta va preferir l'exili a la presó o la mort que varen patir molts dels seus companys del "Black Panther Party For Self Defence". Avui, amb el Ron,
hem començat a treballar per muntar l'entrevista que vàrem filmar aquesta primavera amb el Don. Es tracta d'utilitzar-la per promocionar la versió en castellà de l'últim llibre de Mumia Abu-Jamal, publicat a Barcelona per l'Editorial Virus, a principis d'aquest any.

"FUSION CENTERS"

Durant el govern de Richard Nixon, a principis dels setanta, varen intentar una coordinació, a nivell de tots els Estats Units, de manera que l'Exèrcit, les policies locals i el complex de les policies secretes (CIA, FBI...) compartissin la seva informació i actuessin conjuntament en la seva labor repressiva. Fins aleshores, tradicionalment, com passa a molts altres estats del món, cada una d'aquestes forces repressives havia actuat separadament i fins i tot havien mantingut una certa competència entre ells. Però Nixon va fracassar en aquesta empresa. No va aconseguir la coordinació repressiva desitjada. Però on Nixon va fracassar, el Sistema està planejant altra vegada la mateixa jugada, només amb una diferència: la coordinació ara no es vol muntar a nivell de tot el país, sinó únicament a nivell local. A finals del mes d'agost ha de tenir lloc la Convenció Electoral Demòcrata a Denver, a l'estat de Colorado. Aquest serà un dels primers assaigs per situar els anomenats "Fusion Centers", on confluiran, per primera vegada de manera efectiva, les diferents labors policials. Naturalment, la primera font d'informació i possiblement la més valiosa, seran els arxius de les policies locals que, per la seva proximitat als diferents barris i urbanitzacions, sembla més plausible que disposin de la informació més àmplia i detallada sobre la ciutadania. I amb aquesta informació pensen potenciar al màxim l'actuació dels serveis d'intel·ligència militars i els altres.

UN ANTIC ENEMIC NOSTRE: LA IGNORÀNCIA.

En aquesta situació, són molts aquí els qui pensen que pot passar qualsevol cosa. Que només cal una espurna, perquè tot cremi. Que la revolta esclati quan la gent no pugui més, només per motius econòmics. I arribats a aquest punt, el que fa por és la ignorància de la gent.
Ahir vaig estar en una gran llibreria del centre de Manhattan, a Union Square. A la cafeteria, la gent parlava en veu molt alta. Cadascú a la seva taula, però no era gens difícil escoltar la conversa dels altres. Doncs bé, a les dues o tres taules de més a prop només parlaven dels llocs de treball i de les possibilitats d'ascendir en l'organigrama de les empreses respectives. Igual una noieta de vint anys, rossa amb ulls blaus, com un home madur de més de quaranta, amb ulleres, morè, que portava una cartera plena de documents que li preocupaven molt.Semblava que no tinguessin altres preocupacions: de casa a la feina i de la feina a casa... I això que estem parlant de gent culta, gent que freqüenta les botigues de llibres.

I parlant dels llibres, avui m'ha cridat l'atenció la manera com es banalitza la figura d'Adolf Hitler, en algunes revistes d'història militar, molt abundants aquí. En un article que he llegit, vénen a dir que, si Hitler hagués fet cas a tal o qual general del seu exèrcit, hauria pogut guanyar la guerra. I en la mateixa botiga, veig que venen uns jocs per a adults, que es diuen "Les forces de l'Eix i els Aliats".Entre els dibuixos de la tapa de la capsa, destaca Mussolini. No deixa de semblar-me un eufemisme, qualificar els nazi-feixistes de forces de l'Eix. I el principal atractiu del joc és que "vostè pot canviar el curs de la Història en pocs minuts".

I AMADEU CASELLAS, EN VAGA DE FAM.

Avui m'he trobat tame amb membres de l'organització anti-repressiva "Jericho Movement" de Nova York. Després de parlar dels seus presos, els he parlat jo dels nostres. Els he explicat que Amadeu Casellas és d'Osona, que fa més de vint-i-tres anys que és a la presó i que ara s'ha hagut de declarar en vaga de fam, només perquè vol saber quan ha d'acabar la seva condemna i ningú no li diu. Ni la Jutgessa del Penal de Manresa, ni la Direcció General de Serveis Penitenciaris. A més, ja li correspondria el tercer grau o règim obert i també li deneguen. Està desesperat. Davant d'això. els de Jericho Movement em demanen immediatament que els ajudi a traduir a l'anglès l'últim comunicat sobre l'Amadeu i em diuen que el faran córrer, juntament amb una crida perquè des de Nova York s'enviin cartes a les autoritats penitenciàries de Catalunya. Tant de bo facin el seu efecte.

Francesc Arnau i Arias, des de Harlem.