L'OTAN contra Veneçuela

Nova York 4.- L'altre dia, quan l'expresident espanyol Aznar va tenir la poca vergonya de recomanar l'entrada de l'estat d'Israel a l'OTAN i després anar amb tots els bombarders europeus a llançar bombes sobre el Líban, entre nosaltres comentàvem que aquest home està boig, que la seva bogeria sembla irreversible... Però ara veig que per aquí, pels USA, hi ha gent progressista que sent la necessitat de rebatre amb arguments, un projecte militarista que a mi em sembla igualment de bogeria. Resulta que ja han comencat a instal·lar una base militar de l'OTAN dins de territori colombià, però molt a prop de la frontera amb Veneçuela. Sembla que aviat comencaran a fustigar militarment el poble de Veneçuela. Es parlarà d'incidents fronterers. De moment morirà poca gent...

Fa un moment m'han telefonat des de l'aeroport Kennedy. Sembla que els d'Alitàlia ja han retrobat la meva motxilla i abans de dues hores, diuen, la tindré a casa. I ara començo a sentir una mica de vergonya per la gran preocupació que jo tenia aquestes últimes hores per aquesta causa. Ara que ja l'han trobat, penso que això era una cosa sense importància, al costat de tot el que està passant al món, el que ha passat i el que passarà encara...

La guerra, el genocidi a l'Orient Mitjà. Repasso el New York Times d'aquests últims dies i veig un anunci pagat, a tota plana, entre la informació internacional, on tothom sap que els anuncis són els més cars dels USA. Es tracta d'un col·lectiu de gent jueva, que es diuen Tikkun Community i que exigeixen la fi de les massacres al Líban, a Israel i als territoris ocupats. Propugnen una Conferència Internacional de Pau per a l'Orient Mitjà, per imposar un Acord Just, Equitatiu i Durador entre totes les parts.

I entre els signants hi ha diversos rabins i gent d'altres confessions religioses. No està malament, penso.

Entre la gent més conscienciada de la comunitat llatinoamericana de Nova York, es comenta molt aquests dies el tema de les negociacions sobre l'Acord de Lliure Comerç, entre els governs dels USA i de Colòmbia. En poques paraules, aquest Acord significaria que les multinacionals iankis puguessin entrar encara més a sac i ganxo als països de Sudamèrica. Per exemple, els pollastres tenen unes parts que a Colòmbia en diuen "cuartos traseros" que són les ales i algunes vísceres. Doncs bé, als USA aquestes parts pràcticament es llencen totes, ningú no les vol. I una de les operacions comercials que estan preparant, consisteix precisament a vendre tones i tones d'això als colombians que, a part de menjar-s'ho, es veurien obligats a suportar les corresponents i multitudinàries reduccions de llocs de treball en el sector de l'aviram.

Algú fa el comentari sobre les aletes de pollastre, que serveixen arrebossades als Kentucky Fried Chicken. I la gent se'n riu, perquè aquesta sortida és d'una incidència mínima, irrisòria, al costat de les astronòmiques quantitats de gènere de què estem parlant...

I LA MORAL NORD-AMERICANA

Aquests nord-americans sempre em sorprenen amb els seus detalls pseudo-moralistes. Ahir vaig poder veure com un usuari d'una piscina pública era expulsat de les instal·lacions, perquè portava un maillot de bany massa petit, tipus eslip. Efectivament, era l'únic home, entre les desenes i desenes que hi havia, que anava amb l'eslip. Tota la resta anàvem amb roba fins als genolls. Anys endarrera ja m'hi havia fixat, en això, però jo pensava que era només una qüestió de moda i res més. Doncs no. És una qüestio de moral pública. I masclista, perquè a les dones, a les piscines, cada cop se les fa anar amb menys roba.

Ja m'han arribat les últimes informacions sobre l'afer Mumia Abu-Jamal, el periodista afro-americà condemnat a mort des de 1982, acusat de matar un policia blanc. I un article escrit per ell mateix, sobre la immigració. Confio que els companys i companyes de l'Organització Revolucionària MOVE ja hauran aconseguit fixar dia i hora per a la meva visita a aquest home, que està a la presó de SCI Green, a la punta de més a l'oest de Pennsylvania. Veurem.