El Ple de Vic aprova el pressupost del 2007 amb els vots de CiU i ERC

Dilluns es van aprovar, en el transcurs del Ple Municipal realitzat a l'Ajuntament de Vic, els pressupostos per a l'any 2007. El ple havia despertat una certa expectativa, ja que la Plataforma per Catalunya havia presentat una moció per prohibir anar per la ciutat amb la cara tapada. Abans de començar la sessió, a l'entrada de l'Ajuntament, un grup de superherois emmascarats demanava irònicament als regidors que no els deixessin sense feina.

El ple es va desenvolupar seguint el guió preestablert els darrers dies i expressat públicament pels diferents grups i representants municipals. L'equip de govern va topar amb l'oposició dels regidors socialistes que van qüestionar els paràmetres socials sobre els quals se sustentava la proposta de l'equip de govern i recolzada pels regidors republicans.
Si bé Josep Burgaya es va entretenir a repassar àrea per àrea les mancances que, al parer del seu grup, tenia el projecte pressupostari, Jacint Raurell va concentrar les seves crítiques en el cost del Teatre-Auditori i va retreure al senyor Puig, defensor d'aquest projecte, l'increment de nou milions i mig d'euros que ja havia patit el projecte des de la seva presentació fins al moment actual. Puig va atribuir la desviació inicial a la inclusió de l'IVA i va justificar els augments posteriors amb l'argument que en aquesta mena de projectes això és inevitable.

Finalment els pressupostos municipals es van aprovar amb els vots a favor de CiU i d'ERC, els vots en contra del PSC i les abstencions d'IC-V i PxC.

Tot i que ja era prou tard, el ple encara havia de debatre i votar un dels punts més controvertits dels darrers episodis de política municipal. El regidor de la Plataforma per Catalunya havia presentat una moció per incloure a les ordenances municipals de civisme la prohibició explícita de vestir burka o qualsevol altra peça de roba que tapés la cara. La resta de grups no semblaven gaire disposats a regalar a Josep Anglada el protagonisme de la nit i van rebatre les seves argumentacions amb contundència incontestable. Quan ja havien parlat tots els grups i l'alcalde Jacint Codina proposava passar a la votació, Anglada va insistir que volia continuar parlant i així ho va fer. Aquest cop, però, va situar el seu discurs més en el camp de la confrontació i de la provocació que no pas en el debat polític. La seva intervenció, que duia escrita de casa, es va interrompre quan Josep Burgaya va esclatar d'indignació pels insults que li dirigia Anglada sense que la moderació de Codina el cridés a l'ordre i a la compostura.
Durant uns instants, Anglada i Burgaya es van entortolligar en un remolí d'insults. Després de rebutjar la moció de la PxC per 20 a 1, es va cloure el ple. Xavier Tornafoch, d'IC-V, que encara tenia dos precs per exposar, va demanar, avergonyit per la situació, que se li responguessin per escrit.
L'espectacle va deixar amb cara d'indignació i de vergonya tots els regidors, menys Anglada que en va sortir somrient d'orella a orella: tot i haver perdut estrepitosament la moció, estava visiblement satisfet per la situació de violència que havia creat.