|
DISSABTE, 26/07/2008 - 06:00h
La Generalitat recull sis mil al·legacions al tram Bescanó - Santa Llogaia de la MAT
Ahir es va acabar el termini per a presentar-ne · La majoria qüestionen la necessitat de la línia o en demanen el soterrament
Ahir es va acabar el termini per a presentar al·legacions al projecte d'execució de la línia de molt alta tensió (MAT) en el tram entre Bescanó i Santa Llogaia. Segons la direcció general d'Energia i Mines, se n'han recollides 6.125, la majoria de les quals qüestionen la necessitat de la línia o en demanen el soterrament. La companyia Red Eléctrica de España té ara fins al proper 15 de setembre per a respondre-les.
D'aquestes al·legacions, 128 s'han emès per part d'Ajuntaments, Consells Comarcals o propietaris afectats. La resta han estat presentades per entitats diverses i per la plataforma No a la MAT. La majoria d'esmenes presentades pels ajuntaments reclamen que el projecte es faci amb unes condicions (com el soterrament) molt diferents que no les plantejades ara.
A Santa Coloma, una de les poblacions que ha generat més al·legacions, els veïns argumenten que el brancal de Guilleries a Riudarenes conté bona part del patrimoni cultural i paisatgístic del municipi i que fer passar la línia de forma aèria és sinònim de destrossar el paisatge. La ruta de les ermites romàniques, el conjunt medieval de Farners, el castell o el Turó del Vent són algunes de les peces del patrimoni de la capital de la Selva que es veurien, afectades pel pas de la línia, segons els veïns.
Tot i les xifres presentades per la direcció general d'Energia i Mines, No a la MAT havia comptabilitzat fins ahir unes deu mil al·legacions.
DE SENTMENAT A BESCANÓ, EN MARXA
El tram més meridional de la MAT al Principat, entre Sentmenat i Bescanó, ja fou declarat d'utilitat pública per part del govern espanyol i, per tant, és en execució, tot i que No a la MAT recorda que va portar el projecte al Tribunal Suprem.
Les obres d'aquest tram ja han començat a la comarca d'Osona, on hi ha una desena de torres alçades. Però les obres no han estat exemptes de polèmica i ja han patit aquests darrers mesos dos sabotatges: s'han incendiat dues excavadores, una grua i dos remolcs que treballen a les obres. Batlles i veïns han lamentat sovint que s'hagin començat les obres 'sense avís i amb una política de fets consumats'. Ara, una part d'aquestes obres està aturada des del 5 de juny a instàncies de la Generalitat, perquè un informe del Síndic de Greuges va delatar que no s'havien fet públics els estudis ambientals necessaris per a poder obrir camins a les zones protegides. (Vegeu aquesta entrevista amb el Síndic de Greuges)
|
|
|
|
|
|