De la Penúltima a l'Última Immigració

Aquest dissabte, 14 de febrer, a Cal Ninyo Pedro es va celebrar l'acte "Integració vs Desintegració" organitzat pel periodista i activista Pedro Morón, acompanyat del notari i polític Alfons López Tena. Tot i no omplir el teatre, molts simpatitzants van escoltar la conferència de Pedro Morón, que va intentar exposar l'impacte i evolució dels immigrants arribats a Catalunya a partir dels anys 50, i no repetir els mateixos errors amb els d'ara

Aquest dissabte, 14 de febrer, a les 18,30h a Cal Ninyo es va celebrar l'acte "Integració vs Desintegració" organitzat pel periodista i activista Pedro Morón, acompanyat del notari i polític Alfons López Tena. El moderador de l'acte va ser Manuel Olivas, company de penes i fatigues del director del Nas de Barraca. Tot i no omplir el teatre, molts simpatitzants i coneguts van escoltar la conferència de Pedro Morón, que va intentar exposar l'impacte i evolució dels immigrants arribats a Catalunya a partir dels anys 50, no només com a visió exterior, sinó com a experiència vital pròpia. L'expectació per conèixer el diputat Alfons López Tena va servir d'esquer a Pedro Morón per atreure l'atenció dels assistents. La seva exposició volia ser un resum dels efectes i conseqüències que ha comportat per a Catalunya la immigració arribada a partir dels anys cinquanta, i com des del món polític s'havia gestionat la "integració". Va ser una llarga exposició de fets i veritats amagades sota la propaganda política oficial, al voltant del neolerrouxisme i la "multiculturalitat" malentesa. I malgrat una visió més acostada a les tesis convergents, no deixava de ser crític amb les postures d'amagar el cap sota l'ala. Com a andalús de socarrel, casat amb una catalana, no podia deixar de fer evident l'estima que té per Andalusia, i per la seva ciutat natal, Granada. I com aquesta estima el feia defensar el seu país d'acollida, Catalunya. De la mateixa manera, no podia deixar sense criticar el clientelisme polític creat al voltant de la immigració, i com no s'haurien de repetir els mateixos errors amb la nova immigració global que ens ha arribat a partir del 1992. I més tenint en compte que la diversitat cultural i ètnica encara és més gran.
El valor de Pedro Morón és defensar Catalunya en castellà, i fer-ho davant de catalans i no catalans d'orígen, ja que com bé diu, no és només la llengua allò que fa que un sigui català o no. Alfons López Tena també va fer el seu parlament en castellà, fill de valenciana i andalús també, i va exposar l'evolució econòmica de Catalunya i els canvis en la situació fiscal del país: d'una economia amb impostos molt baixos, als 50, cap a un creixement exponencial de la pressió fiscal fins al voltant del 40% actual aquest 2007. El problema ara és que la recaptació de l'estat no reverteix a Catalunya, i es paga sense rebre els serveis mínims. L'intent de redreçar aquesta situació amb el nou Estatut ha estat un fracàs, i si no hi ha canvis, aboca la nostra gent a la misèria i la crisi social més fonda. Les dades econòmiques són prou conegudes i divulgades, tant per altres estudiosos, com pel catedràtic i polític Ramon Tremosa.
Al final, un breu torn de preguntes per part del públic, ja que la llargada de la conferència de Pedro Morón va exhaurir el temps. De totes maneres, el balanç de la conferència va ser positiu per als assistents. I l'ambient animat i respectuós amb les opinions exposades trobaven acollida entre els presents. El fet que el dia coincidís amb la festivitat importada i comercial de Sant Valentí, patró dels enamorats, i per cert, dels estafadors, no deixa de tenir el seu punt d'ironia. L'ensarronada de Pedro Morón amb l'Alfons López Tena no deixa de ser de manual, però tothom va disculpar aquest parany. Ja que sabien prou bé que tot era perquè Pedro Morón és un enamorat d'Andalusia i de Catalunya, i volia fer arribar les seves paraules d'amor. Altres polítics que van pregonant altres paraules sonen més falsos i buits, i encara hi ha gent que se'ls creu. I aquest sí que és una gran estafa, com per exemple, la manipulació informativa sobre el nom d'una persona detinguda al Raval per terrorisme i vinculada a cert partit polític que el va córrer a donar de baixa. A la sortida de Cal Ninyo, els aficionats al futbol seguien amb emoció el partit entre el Barça i el Betis. L'empat a dos va ser una mostra simbòlica de respecte i agermanament entre els dos pobles.