L'Homenatge'07 a Ignasi Iglésias, el poeta del poble

El reconeixament a Ignasi Iglésias, poeta, dramaturg, republicà i fill i veí de Sant Andreu de Palomar, no va acabar en el seu multitudinari enterrament després d'una vida de sensibilitats cap els més desafavorits. Cada any les Entitats andreuenques es troben per a recordar la seva figura i la seva obra. No hi ha cap altra ocasió en que les Entitats 'de tota la vida' s'apleguin. S'hi troben a faltar, però, les dels joves més actius.

També hi són els polítics de l'Ajuntament de Barcelona-Districte Sant Andreu, que aporten l'exotisme de guardies urbans de gala i exerceixen d'andreuencs per a la ocasió. Enguany van tenir la sensibilitat de no anomenar, 'despreciar' diuen alguns, "barri" a Sant Andreu de Palomar, fins i tot a la nova regidora se li va escapar Poble per a referir-se al lloc on és la responsable de l'administració.

Després que, al cementiri, es fes l'ofrena, hi hagués parlaments, poemes recitats pel grup teatral "L'Antifaz" i cant coral de l'Eco de Catalunya, el Centre d'Estudis Ignasi Iglésias, originàriament Arxiu Històric de Sant Andreu de Palomar, i veïns i veïnes del carrer on va néixer el poeta, van penjar a la façana de la seva casa, avui seu del C.E.I.I., una corona de llorer i un coixí de flors, acompanyats per més poemes i més cants de l'Orfeó.

En acabar es van traslladar a la propera plaça de Les Palmeres on es va fer una ballada de sardanes organitzada pel Foment Sardanista Andreuenc i l'A.VV. de StAP i es va penjar un altre coixí de flors amb els colors de la senyera al monòlit que allà hi té qui va defensar en vida, amb les seves obres i poemes, els treballadors, els vells i els deseretats, des de la seva prespectiva republicana. També hi va apareixer una enganxina al costat de les flors on s'hi llegia 'Sant Andreu de Palomar, EL MEU POBLE'.