Quan pensem en Dinamarca, segur que el primer que ens ve al cap és la Sireneta, però realment només és un mite turístic ja que el país ofereix moltes altres virtuts. Tot i així com a cada pàtria hi ha una sèrie de referents que te'ls vas trobant pel camí: Andersen, l'internacional escriptor de contes, la reialesa danesa, les torres de Copenhague, les banderes, els víkings... Tots aquests referents i molts més, consoliden el fragmentat país de Dinamarca, des de la península de Jutlandia (Jylland) fins a les principals illes de Fionia (Fyn) i Selandia (Sjaelland).
Paisatge a prop de Haslev
Estil de vida
Tot i que és el país més poblat de l'Europa del nord amb 5'4 milions d'habitants, la població viu molt aïllada i tens la sensació que no ho sigui. A les afores de Copenhague els pobles i ciutats són prou recollits, i entre ells hi ha molta extensió de terreny, camps agrícoles, que comporten que els danesos tinguin molt espai però a la vegada la comunicació sigui escassa. La falta de comunicació s'accentua a l'hivern, quan les baixes temperatures i les poques hores de sol els porta a recloure's en la seva llar.
Realment la casa és com un santuari on hi passen la major part del temps, lloc de trobada amb les amistats, oasis de pau i comoditat, refugi per la família.
Posta de sol a Stege dins l'illa de Mon
Aquesta condició de l'espai i el clima determina el caràcter dels natius; tranquils, silenciosos, lleials, educats, ordenats, perfeccionistes.. En vista del forester potser no és tan fàcil entrar en contacte amb ells, tret d'una conversa formal o informativa, ja que estan acostumats al seu entorn i al seu teixit social. Si estan a l'espai públic és per anar a fer un encàrrec, no fan vida de carrer, i ets pots trobar que a partir de les sis de la tarda, o sigui, l'hora de sopar pels danesos, els carrers estiguin completament buits.
Costa nord
Ruta pel nord de Selandia (Sjaelland)
Un dels llocs a destacar seria la costa nord de Sjaelland, ja que trenca amb la planor del paisatge que es repeteix en tota l'illa (el punt més alt és de 173 metres respecte el nivell del mar). De Liseleje a Tisvildeleje la naturalesa s'apodera del paisatge: les dunes de la platja neixen pel fort vent, els matolls voregen la línia de costa i el frondós bosc es situa al costat del mar plantat per frenar les fortes ventades. Endinsant-nos cap a l'illa, la pròxima parada seria Hillerod, una ciutat que sobretot és coneguda pel castell de Frederiksborg, residència de la saga reial danesa, molt poderosa en els segles XVI i XVII. Just quan arribes al centre de la ciutat, et trobes amb l'impressionant panoràmica del castell aixecat en mig d'un gran llac; val la pena treure el cap pels immensos jardins reials, però tanta exuberància i demostració de poder et fan treure les ganes de visitar-lo per l'interior. És divertit el festival de música que fan a la primera quinzena d'agost, ja que passejant pel carrer principal et trobes escenaris on pots escoltar varietat de grups. Una altra ciutat remarcable seria Helsingor, nombrada pels danesos pel seu famós festival de teatre de Shakespeare, ja que un tal príncep de Jutlandia anomenat Hamlet és va instal·lar en el castell de Helsingor. Seguint la costa que limita el mar bàltic, dues visites són recomanables: Louisiana, el museu d'art modern i el museu de la Karen Blixen.
Copenhague, canal Nyhavn.
Christiania dins Copenhague
La capital és força tranquil·la, pots caminar per ella sense gaire soroll de trànsit, contemplant els canals i les torres renaixentistes o barroques d'esglésies i edificis nobles. Dins de la trama urbanística es troba un lloc paradigmàtic, un barri d'experiment social com diuen els polítics, aquest és Christiania. Al 1971 es va ocupar la fortalesa militar de Christianshavn convertint-la en una ciutat lliure on l'essència era la vida comunitària i l'expressió de llibertat. Després de 37 anys encara resisteix, ja amb una xarxa social molt ben organitzada, encara que no sigui de l'agrad del govern conservador.
Text i fotografies: Anna Farrés
