Quan parlem de crisi ens estem referint a la impossibilitat d’invertir el capital existent de manera que generi beneficis per l’inversor, fet que es tradueix en una aturada de l’activitat econòmica i per tant en un increment del capital no utilitzat ja sigui en temes de maquinària, diners, força de treball, o mercaderies en stock.
En aquest moments existeixen diversos indicadors que ens mostren que la dinàmica de l’economia mundial es troba immersa en una situació de crisi. Segons diferents analistes, el PIB de l’Eurozona pot arribar a caure entre un 0,2% i un 0,5% durant el primer trimestre d’aquest any.
Les raons que han portat a aquesta situació de crisi són diverses, en resum podríem dir que la desregulació financera és un dels mecanismes que permet al capitalisme remuntar la crisi de la dècada dels 60. És així com es dona llum verda a l’ascensió imparable d’aquest sector en l’economia mundial - que arriba a representar fins a 50 vegades el valor de l’economia real-. L’existència d’aquesta desorbitada quantitat de recursos fa que alguns sectors de l’economia real esdevinguin clau a l’hora de suportar el pes de l’economia financera. La construcció és un d’ells ja que podríem dir que existeix una vinculació directa entre els diners introduïts en l’economia via crèdit hipotecari, l’increment del preu dels habitatges i la multiplicació de les operacions financeres derivades d’aquestes activitats. Activitats que sovint s’executen sense avaluar el risc que porten implícit. En el moment en que s’inicia la seqüència d’impagaments en les hipoteques d’alt risc (subprime) als EEUU, degut a la interconnexió existent entre les economies, el sistema es desmunta com un castell de cartes. Les entitats financeres preses d’una situació d’incertesa decideixen aturar el flux de diners a l’economia via crèdit i aquí, malgrat els esforços dels Bancs Centrals, s’inicia l’impacte sobre l’economia real. S’atura l’inversió, s’atura l’activitat,( no només immobiliària), cau el consum i s’inicia l’escalada de l’atur.
En un moment on un dels sectors que havien esdevingut clau en el dinamisme de l’economia especulativa, l’immobiliari, entra en crisi els recursos financers comencen a derivar-se cap a altres sectors. El petroli, recurs escàs i subjecte a una forta demanda, se situa en el punt de mira dels especuladors. El mercat dels productes alimentaris, sobretot el cereals, juguen un paper similar. Les conseqüències no s’han fet esperar i s’han evidenciat en un increment dels preus d’aquestes matèries primeres que, via l’increment dels costos, es converteixen en un factor més que alimenta l’efecte de la crisi.
A dia d’avui la crisi ja s’ha fet palesa a diferents nivells. Així pel conjunt de l’Estat espanyol el ministre d’economia Solbes, afirmava fa poc que “l’economia afronta la crisi més complexa que mai hem viscut per la quantitat de factors que hi ha sobre la taula”. I és que a l’Estat espanyol la caiguda de la venda d’habitatges nous durant el primer trimestre de 2008 assoleix el 29%. En aquests moments la taxa d’inflació se situa al 5%, la més alta dels darrers 13 anys i el consum de les famílies ja s’ha reduït un 5,3%. Després d’anys de superàvit, al mes de juny, els comptes de l’Estat tingueren un dèficit de 4.683 milions d’euros, el 0,42% del PIB. A totes aquestes dades, que ens mostren la situació d’extrema debilitat en que es troba l’economia espanyola, hi hem d’afegir que, segons el ministre de treball, Celestino Corbacho, la taxa d’atur durant el 2009 podria arribar fins al’11%, el que representaria una xifra de 2,5 milions d’aturats, en un context on les famílies, fortament endeutades, estan veient com l’ascens de l’Euribor durant el 2008 encareix de manera notable els seus deutes hipotecaris.
En una ciutat com Sabadell, on el 75% de les empreses tenen entre 1 i 5 treballadors, i el sector de la construcció representa el 15% de l’activitat empresarial, els efectes de la crisi també són cada cop més evidents. Durant el primer trimestre de 2008, s’han iniciat a Sabadell un 23,7% d’habitatges menys que durant el primer trimestre de 2007. Pel que fa a l’atur observem com el mes de maig el nombre d’aturats (homes) s’incrementà en un 44,1% respecte al mateix període del 2007, mentre que per les dones l’increment fou del 11%. En conjunt el nombre d’aturats al mes de maig se situa en 10.183, un 23,7% més respecte el maig de 2007. Els problemes de l’activitat econòmica es fan evidents també en el nombre de treballadors autònoms que ha registrat un descens del 1,4% en el sector industrial i un 1,3% en el sector de la construcció.
Sense cap mena de dubte, venen temps difícils per l’àmplia majoria de la població assalariada que ha vist com en els darrers anys, sectors com la banca i el sector immobiliari multiplicaven els seus beneficis, mentre les condicions de vida de la població treballadora se sustentaven gràcies a un fort endeutament, en un context marcat per un important deteriorament del salaris reals.
Josep Manel Busqueta
Economista i pastisser
