L'acusat del crim de la Puríssima es nega a declarar i afirma que té 'problemes neurològics'

Isidoro, l'únic acusat i imputat per l'assassinat del tresorer de l'Associació de Festes La Puríssima d'Ontinyent el desembre de 2003 s'ha negat hui a prestar declaració davant del tribunal de la secció cinquena de l'Audiència Provincial de València, i ha afirmat que tenia 'problemes neurològics'. Per la seua part, la propietària d'una administració de loteria que li subministrava els dècims a l'entitat ha afirmat que l'acusat li va assegurar en una ocasió estar 'molt cansat' de la víctima, i 'amb ganes que acabara tot'.

L'acusat, per al que el ministeri fiscal demana una pena de 12 anys i mig de presó per un delicte d'homicidi, i que pague una multa de 3.600 euros per un delicte de simulació de delicte, s'ha mostrat seriós durant el desenvolupament de la vista oral i sense mirar cap dels testimonis, entre els quals hi havia membres de l'associació i la propietària de l'administració de loteria.

En general, la majoria de membres de l'entitat han assegurat que eren coneixedors que s'havien venut per al sorteig de la loteria de Nadal de 2003 més papers que dècims s'havien reservat del número 12.997, però cap d'ells va poder aportar cap dada a prop de les circumstàncies de la mort de la víctima --el fiscal recull en el seu escrit que una discussió entre l'acusat i la víctima per la gestió de la loteria havia provocat l'agressió i la mort--. Tots han coincidit que el tresorer, la víctima, era 'molt estricte' i 'molt seriós' amb els comptes.

Segons ha comentat el llavors president de l'associació, l'any que van ocórrer els fets comptaven amb un nou encarregat de la loteria, l'acusat, qui en veure que 'es venien molt bé' les 7.000 paperetes de loteria amb les quals solien jugar, li va demanar vendre'n 1.000 més. Aquest li va donar el seu consentiment, 'però sempre que tot estiguera bé i que comptara amb els dècims suficients'.

Passats uns dies es va assabentar que en la venda de les paperetes hi havia 'irregularitats', ja que faltaven unes 15,3 sèries que suposaven uns 3.600 euros, i van decidir llavors quedar el dia de la mort del tresorer per a liquidar els comptes. Aquell dia, el 16 de desembre de 2003, quan es va presentar a la seu, on era la reunió, es va trobar amb la policia i algú li va dir que el tresorer 'havia patit un infart'. Ha afirmat que va arribar tard a la cita perquè estava jugant a tennis, i que no sabia res de les causes de la mort del seu company.

El vicetresorer de l'associació, que també ha prestat declaració davant del tribunal, ha indicat que era coneixedor del 'problema' amb la loteria ja que l'acusat li va dir que no tenia suficients dècims i que estava intentant 'solucionar-ho', però ha concretat que 'no era una cosa que sabera tota la junta'.

Per la seua banda, l'ex-encarregat de l'associació --anteriorment imputat en la causa--, qui va cedir el seu càrrec a l'acusat perquè se li 'amuntegava' el treball, ha afirmat que desconeixia el fet que hi haguera un 'desquadrament' en els comptes, i ha negat que haguera tingut cap 'incident' amb la víctima, tot i que l'acusat ho ha assegurat en la seua declaració.

'Mai vaig tindre cap problema amb el tresorer, mai vaig discutir amb ell', ha afirmat l'ex-encàrregat, qui l'ha descrit com una persona 'molt estricta amb la comptabilitat, molt recta'. Ha afirmat que el dia que van ocórrer els fets sabia que hi havia una reunió per a liquidar els comptes però ha assenyalat que a ell no li havien comunicat que assistira.

'UN POC DESASTRE'

La propietària de l'Administració de Loteria número 1 d'Ontinyent ha afirmat, en la seua declaració, que l'acusat fou 'un poc desastre' amb les paperetes i dècims de loteria, tot i que li han explicat com funcionava, fins que es van adonar que 'no podia fer front a tot el que estava venent'.

Llavors, segons ha dit, li van comentar que parara de vendre o que retirara paperetes, ja que si tocava el número elegit 'no podrien fer front a les reclamacions'. Seguidament, l'acusat els va assegurar, el 15 de desembre, que ja estava 'tot solucionat', tot i que quan els va anar a pagar, els va comentar que no podia perquè el taló només comptava amb la seua firma i no es podia fer efectiu.

En aquell moment, Isidoro estava 'un poc nerviós' i li va dir que estava 'molt cansat' del tresorer, i que tenia 'moltes ganes' que acabara 'tot això'. Ha afirmat que no havia vist cap desquadrament d'aquestes característiques des que va començar amb l'administració de l'establiment, en 1992, 'tot i que se'l va advertir del desquadrament moltes vegades'.

El judici, que continuarà demà, dimarts, amb la compareixença de nous testimonis, s'ha représ hui després de més de cinc anys des que ocorregueren els fets, i després d'un ajornament el mes de juny passat.