Carles Cortés guanya el premi de literatura eròtica La Vall d’Albaida 2009 amb La dona sense atributs

La novel·la La dona sense atributs de l'escriptor Carles Cortés (Alcoi, 1968) ha rebut el premi de literatura eròtica La Vall d'Albaida que organitza la Mancomunitat de Municipis La Vall d'Albaida amb la col·laboració de l'Editorial Bromera.El jurat, format Josep Calatayud, Maria Fullana, Josefina Llauradó i Urbà Lozano, van valorar especialment els 23 originals presentats, tot destacant la originalitat de la novel·la guanyadora.

El premi, dotat amb 4.600 €, representarà l'edició de l'obra guardonada a l'Editorial Bromera dins de la col.lecció Eclèctica.
Aquesta és la quarta novel·la publicada per Carles Cortés, després de Veu de dona (Columna, 2001), amb la qual va guanyar el premi 25 d’Abril de Benissa (2000); Marta dibuixa ponts (Brosquil, 2003), premi Ciutat de Sagunt; Els silencis de Maria (Brosquil, 2008). Va participar també en el llibre de relats eròtics Directe al gra (Brosquil, 2007), amb els autors Sebastià Alzamora, Julià de Jòdar i Isabel-Clara Simó. Cortés es doctor en Filologia Catalana i Professor de Literatura de la Universitat d’Alacant.
El President de la Mancomunitat, Filiberto Tortosa, va destacar l’obra per la seua introspecció minuciosa dels personatges amb la veu predominat en segona persona tant difícil de mantenir i tan suggerent, així com el jocs dels temps i espais i les pinzellades de lirisme.

Segons les declaracions de Carles Cortés “La dona sense atributs és una novel·la incòmoda per als lectors, ja que la seua lectura provoca sentiments contradictoris com el plaer i el dolor en una mateixa escena. És obvi que he buscat l’excitació del lector, ja que es tracta d’una novel·la eròtica, però també he intentat contribuir a la seua reflexió; moure la seua consciència. Per què ho he fet? Potser perquè aquesta és la meua novel·la més personal, en la qual he fugit de convencions estilístiques i m’he centrat en la força de les passions humanes. Estimar, odiar, desitjar, patir, gaudir i tantes altres accions són possibles en una mateixa història com aquesta. He construït un retrat de les dones de la cinquantena, farcides d’esperances i d’hipocresies, d’una generació capdavantera en la transformació social de les dones que encara reben el llast de la tradició més masclista.”

"La dona sense atributs" ens conta la història de Sara quan va decidir deixar el seu treball d’intèrpret quan havia passat la cinquantena. Tot i el reconeixement professional, necessitava donar un canvi d’orientació a la seua vida. Un anunci al diari va precipitar aquesta decisió. Durant cinc anys viurà una relació aturmentada, de passions, desitjos i somnis, amb un jove universitari que es prostituïa per a pagar-se els estudis. Iniciarà, doncs, una relació que es veurà marcada per la transgressió dels límits socials i humans a la recerca d’una felicitat encara no aconseguida. La dona sense atributs és una novel·la per ser llegida sense interrupcions, amb la predisposició a sentir l’excitació i el plaer que Sara rep amb el seu desitjat Gabriel. Un text que busca la reflexió del lector envers la concepció relativa dels sentiments humans i la seua evolució. Carles Cortés completa així el retrat psicològic de les dones protagonistes de les seues tres anteriors novel·les. En aquesta ocasió, l’escriptor aborda els dubtes i les vacil·lacions de les dones que encaren una nova etapa marcada per la maduresa. Tot reprenent la segona veu narrativa que va caracteritzar l’última novel·la, Cortés construeix la identitat psicològica de Sara amb el paral·lel artístic de l’obra de Robert Musil, L’home sense qualitats (1880-1942), i les cançons de la intèrpret francesa Édith Piaf que acompanyen els capítols de la novel·la. La dona sense atributs esdevé una obra per ser llegida amb plaer, amb dolor i amb la plena consciència de la condició de dona.