Obama des d'Estrasburg

A prop de la plaça de l'Étoile (de l'Estrella) a Estrasburg, assegut en un banc d'un petit parc de huit arbres amb les fulles grogues i marrons caigudes per terra, davant hi ha un quiosc tancat amb les portades de revistes com "Le nouvel observateur" que presenten un Barak Obama amb la cara de vencedor de les darreres eleccions als Estats Units que s'han fet molt llargues i que han suscitat ones d'esperança molt fortes per construir un món millor o menys dolorós. A la portada d'aquesta revista s'indica: "Ce que le monde attend de lui" (Allò que el món espera d'ell). A la meua esquena hi ha un contenidor de vidre: arriba un jove en bici, hi llença una vara, com si fos una canya de pescar, per recollir ampolles i treure-les del contenidor, se les posa dins d'una bossa que porta al manillar; arriben altres persones per per llençar més ampolles, l'altre les mira de reüll com esperant que li les donen per no haver-les de pescar, és una mirada fugissera que no espera res, resignat es gira i se'n va, potser a pescar més ampolles o regirar en el fem per poder viure...

Després de huit anys amb el pitjor president dels EUA, Obama ho té dificil per redreçar la situació; s'han acumulat molts problemes, les dues guerres, a Irac i a l'Afganistan, l'enfrontament amb l'Iran per les bombes nuclears, l'augment de C02, la necessitat de tancar Guantánamo i prioritzar els drets humans, socials i ecològics en un ordre internacional desfet, fer front a la crisi econòmica, ecològica i social més greu de la història, donar suport a Àfrica i Amèrica Llatina en la lluita contra la pobresa... Les portades de tots els diaris del món mostren un Obama somrient, desvanit de la seua victòria electoral, ha sigut la victòria dels que no accepten el triomf de la resignació, la crueltat, les injustícies, l'estupidesa i la ignorància que representa la faç d'un Bush que desitgem oblidar ràpidament. Girar full.
Al costat del quiosc de premsa hi ha cartells sindicals que reclamen viure millor ("Mieux vivre"). Els pósters estan enganxats a un lloc posat expressament per l'Ajuntament d'Estrasburg per a la lliure expressió. Els sindicalistes han posat també enganxines en què es llig: "Preson libre". Tot el món espera una vida millor, que Obama no deceba les esperances dels que li han donat suport... Se li hauria d'exigir, com escriu J.J. Millás en la portada d'un diari "No sigues ximple, tio, no sigues beat, que ja hi ets". Posa't en marxa perquè hi ha moltes coses a canviar. El divendres 7 de novembre, tots els diaris que he comprat a Alemanya i a França, mostren un Obama informal, eixint d'un gimnàs, relaxat, amb ulles negres i gorreta al cap... Ha d'actuar de pressa, s'ha de posar a resoldre els greus problemes que hi ha a l'agenda política mundial. Tot el món n'espera molt, potser massa i tot. Tanmateix, potser siga la palanca per posar en marxa una mica d'intel·ligència i d'habilitat i moure el món amb un altre rumb diferent. "Yes we can" (Sí, nosaltres podem)... De fet l'exministre francés de cultura Jack Lang afirma a "The Times" que Obama és l'Amèrica del jazz, de Fitzgerald, de Falconer, de Kerouac i de Kennedy.
Al diari Libération del 8 de novembre hi ha un article escrit per Vicent Molina Foix, "Je vous écris de ..Madrid", sobre les polèmiques declaracions de la reina d'Espanya contra el matrimoni i les desfilades d’homosexuals, contra l'avortament, a favor de la imposició de la religió a l'escola. amb el pelegrí argument d'explicar l'origen de la vida, com si no existira Darwin. L'articulista critica unes idees tan retrògrades i puerils que posen en qüestió la monarquia; recorda l'anècdota del monarca quan li va llençar a Hugo Chávez allò de "¿Porqué no te callas? i sentencia quina llàstima que no li haja dit unes paraules semblant a la seua pròpia dona, en la intimitat de palau, abans de les confessions a la opusdeista Pilar Urbano.

A tot els institut del País Valencià plouen comunicats exigint la dimissió de l'encara actual conseller d'Educació, hi ha mobilitzacions al món educatiu als centres i al carrer davant la imposició de l'assignatura d'EpC en anglés... Sembla que alguna cosa es mou i que les idees retrògrades i autoritàries tenen els dies comptats. Sí, als EUA ells han pogut, però, nosaltres els valencians podrem treure'ns de sobre la llosa que hi ha a sobre des de fa massa anys?



P.S.
Estant a Estrasburg m'assabente de la mort del pare i la mare de Lluís Miquel, company i amic de Vilaweb. Només donar-li una abraçada en el condol i desitjar-li ànims davant les coses que passen a la vida i que no voldríem veure, però és la vida i la mort que passa.
A la catedral d'Estrasburg, al costat dret de l'altar, hi ha un famós retaule amb un rellotge que marca les hores, ix la mort amb la falç a la mà quan toquen les campanes per recordar-nos la brevetat de la vida... La mort que no s'espera, marcada pel temps de manera inesperada i rítmica també. Hi ha imatges d'Adam i Eva eixint de la costella, un altre quadre sobre la Creació, el Paradís, sobre la Resurrecció... Mirant aquest retaule no podem deixar de pensar que la mort forma part del temps de la vida i, que, inesperadament, arriba en un temps que se'n fuig i se'ns emporta una mica quan morim o quan mor algú que estimem... De vegades no podem detenir la mort, que com el temps és implacable i rigorosa.




PLAÇA DE LA VILA © Sal·lus Herrero i Gomar