Dis-fruita

En botànica la definició de fruita és la següent: producte del desenvolupament de l’ovari després d’haver-se efectuat la fecundació, en el qual estan contingudes les llavors i a la formació de les quals cooperen freqüentment el calze i d’altres parts de la flor.
El motiu de dedicar aquest escrit a la fruita, com és natural, és que estem en plena temporada de la seua collita. Albercocs, cireres, bresquilles, maduixes, prunes, etc.

Un refrany antic ens diu ‘De fruita, poca’: es deia, ara no es diu, per expressar la creença que la fruita és poc convenient al cos i que convé menjar-ne poca. Cosa que actualment ens diu tot el contrari com ens recorda el valor alimentari de la fruita: la fruita fresca i madura conté més del 80% d’aigua. A causa d’aquest alt percentatge d’aigua i les aromes, resulta molt refrescant.
Entre el 5 i el 18% són hidrats de carboni que poden variar entre el 20% del plàtan i el 5% del meló. Els carbohidrats són generalment sucres simples com fructosa, sacarosa i glucosa, sucres de fàcil digestió i ràpida absorció.
Aproximadament el 2% de la fruita és fibra dietètica. La pell de la fruita és la que té major concentració de fibra. Però és convenient, en alguns casos, pelar la fruita per tal d’evitar alguns contaminants, com restes d’insecticides.
Podem fer dos grups de fruites segons el contingut en vitamines:
Vitamina C. Contenen 50 mg/100 com els cítrics, el meló, les maduixes i el kiwi.
Vitamina A: Albercocs, bresquilla i prunes.
Les fruites, igual que les verdures, són riques en sals minerals com el potassi, magnesi, ferro i calci. Les més riques en potassi són les fruites de pinyol com l’albercoc, cirera, pruna, bresquilla, etc.
El valor calòric depén de la seua concentració en sucres. Però la majoria de les fruites són hipocalòriques respecte al seu pes.
Les proteïnes són escasses en la part comestible de les fruites encara que són importants en les llavors d’algunes.
Troben un bon ús en l’elaboració de begudes nutritives fermentades i sense fermentar, gelats, pastes i altres articles alimentaris.
Les fruites seques, com el dàtil, les figues, les panses i les prunes panses, són articles importants en el comerç mundial.
Les fruites de pinyol i pepita (poma, pera, bresquilla i pruna) formen part important de la nostra alimentació consumides en fresc, en conserva o en forma de melmelades o gelees. D’altres, com el raïm i l’oliva es consumeixen principalment transformades. De qualsevol manera, les fruites constitueixen un complement perfecte de l’alimentació humana, particularment recomanable en l’època del desenvolupament dels xiquets.
I com ja us podeu imaginar,la recepta d’avui tracta de la fruita.

PASTÍS DE FRUITES
Ingredients:
Per a la pasta
- 200 gr. de farina
- 75 gr. de mantega
- 75 gr. de sucre
- 1 ou
- 1 cullerada d’aigua tèbia
Per al farcit:
- Mig pot petit de llet condensada
- Mig pot petit de llet normal
- 2 ous
- 1 cullerada rasa de farina de dacsa
- Mig kg. de fruites (albercocs, prunes, bresquilles, maduixots, etc.)
Preparació:
Es posa la farina en cercle i al centre es posa la mantega a trossets, el sucre, l’aigua i l’ou batut. Es pasta i es deixa reposar durant mitja hora. A continuació s’extén i es col·loca a la safata del forn prèviament untada d’oli i damunt de la pasta es posa la fruita que hàgem triat tallada a trossets.
Amb la llet condensada, la llet normal, els ous batuts i la farina de dacsa, es fa una barreja que s’aboca per damunt de la fruita. S’enforna a uns 180º, durant 40 minuts.



Salut i bon profit





El plaer de guisar © Josep Ruiz i Casimir Romero