Els Terricabras, tres generacions de marxants a la Fira de l'Hostal del Vilar

La revista la rella, en el seu número 238, publica un reportatge sobre la nissaga de marxants Terricabras, de Torelló, que cada any, des de fa tres generacions, són presents a la Fira del Lluçanès. L'any 1997 els ajuntaments del Lluçanès van fer un homenatge al pare, Joaquim Terricabras, nascut a Sant Boi de Lluçanès. A continuació reproduïm íntegrament aquest reportatge.

Una de les parades més característiques de la Fira a l’Hostal és la dels Terricabras, de Torelló, que venen diferents tipus d’eines per als pagesos i pastors. Actualment ja és la tercera generació la que assisteix a la fira, amb el Joaquim Terricabras al capdavant. Ell hi va començar a anar quan tenia deu anys, ara en té seixanta-cinc, acompanyant el seu pare Cinto, que hi va ser present durant més de seixanta anys.
El seu avi Joaquim havia nascut a Sant Boi de Lluçanès i era ferrer. A començaments del segle XX es van traslladar a Torelló, lloc on hi tenen la vivenda i el taller. Durant molts anys van anar a la fira a portar tot el que fabricaven: volants, ganivets, destrals, i més endavant van començar a vendre-hi esquelles. El Cinto Terricabres va rebre un homenatge l’any 1997, quan tenia vuitanta-sis anys, per part dels ajuntaments de Sant Agustí de Lluçanès i Sant Boi de Lluçanès, en agraïment a la seva constància d’assistir a la fira durant tants anys.
En tot aquest temps el Joaquim Terricabras ha vist l’evolució de la fira, i recorda algunes coses de petit però també l’època de decadència, quan només hi havia tres o quatre parades i poca gent. De l’etapa de la seva joventut rememora els nombrosos xarlatans que hi havia, les parades de mantes, les distraccions fent punteria a un home a qui li acabaven tirant verdures dels camps...Abans la parada dels Terricabras se situava davant de la bassa, perquè el lloc dels marxants era al camí dels Munts, no com ara que arreglen un camp uns dies abans per a instal·lar-los. De jove, explica que agafaven el tren a Torelló fins a Sant Quirze de Besora i allà arribaven a l’Hostal del Vilar amb l’autocar de línia del Gepino, enfilats la majoria de vegades a la part superior del vehicle. Un camió els pujava i baixava tot el gènere també anant i tornant. Abans s’hi havien desplaçat amb un camió de fruita que també hi anava a vendre i els hi portava. A l’hora de menjar encara té present les cassoles d’arròs que es preparaven allà mateix o dins l’Hostal i que atipaven a una munió de persones. Perquè en la seva joventut, explica que hi acudien multituds que es quedaven tot el dia a la fira i que el bestiar era un dels motius de tanta assistència.
Els productes que ven habitualment ara són esquelles, ganivets, dalles, volants, aixades, aixadells, paraigües de pastor...I un dels que té més sortida ens diu que són els ganivets amb marca pròpia, encara que ja no els produeix ell mateix, sinó que els encarrega. Els més grans sovint remarquen que durant molts anys els veïns de Sant Boi i voltants no marxaven mai de la fira sense un d’aquests ganivets. El que sí treballen al taller de casa seva són nombroses eines com dalles, volants o destrals que ara forja el seu fill Marc.
Cada any recorre al voltant d’una cinquantena de fires entre elles Berga, Esterri d’Àneu, Espinavell, Salardú, Barruera, la Torre de Cabdella, Ribes....llocs on hi ha bestiar, però segons ell, la millor continua sent la del Vilar: “És el lloc que venc més. Això sí que és una fira com les d’abans”. Manifesta que manté clients de tota la vida que ja tenia el seu pare i que continuen anualment demanant-li els mateixos productes perquè segons diu la qualitat és una de les seves normes.
Tot i aquest entusiasme per la fira de l’Hostal, Terricabras en critica un dels aspectes organitzatius: “Una setmana abans ja hi he d’anar a marcar el lloc de la parada. Hi poso uns ferros i un rètol que diu Ferreteria Terricabras. Això no es veu enlloc. A tot arreu des de l’organització et reserven l’espai però aquí no”. També creu que el que es paga per parar és irrisori i que d’aquesta manera hi ha molts marxants que ocupen molts metres venent de tot sense cap tipus de permís.
El dilluns dia 28 sortirà de Torelló a les sis del matí per arribar ben aviat al pla de l’Hostal. Plantar la parada i tot el material només li suposa un quart d’hora, i a partir d’aquell moment començarà una jornada atapeïda de converses, trobades, i sobretot de moltíssimes vendes.
(Reportatge publicat a la rella 238 i elaborat per la Roser Reixach)