Netscape: punt final

Tom Drapeau, director de Netscape.com, va anunciar el dia dels innocents, amb un senzill apunt al seu bloc, que un dels noms amb més història de la xarxa internet tenia els dies comptats: el navegador Netscape, nascut el 1994, deixaria d'actualitzar-se. La primera data de la mort del navegador més influent fins a la imposició de l'Internet Explorer de Microsoft, el 1998, s'havia previst per l'1 de febrer, però al final AOL, propietària de Netscape, va decidir d'allargar-ne l'agonia fins avui.

Des de l'1 de març, doncs, l’equip de Drapeau deixarà d'actualitzar-ne la darrera versió 9.0 i AOL no oferirà més suport tècnic del programa. La caiguda progressiva d'usuaris (0,6% de quota el desembre passat, segons dades de Net Applications), la impossibilitat d'AOL de poder dedicar les inversions necessàries per mantenir-lo i la intenció de la mateixa companyia de centrar-se en les activitats d'internet finançades per la publicitat són els arguments esgrimits per Drapeau per liquidar-lo.

Un bocí d'història

Amb gairebé quinze anys a l'espatlla no és estrany que, per poc que es grati, el nom de Netscape aparegui al darrere dels grans episodis de la història d'internet. Llançat oficialment el 13 d'octubre de 1994 per un equip liderat per Marc Andreessen, co-creador del primer navegador comercial (Mosaic), Netscape va ser la primera companyia a encendre la metxa del boom de les empreses puntcom, amb una espectacular sortida a borsa l'agost de 1995. En paral·lel a l'èxit borsari, que va esperonar moltes altres empreses novelles a entrar al Nasdaq novaiorquès, aquell mateix any Microsoft va presentar l'Internet Explorer (IE). Començava l’anomenada guerra dels navegadors: d'un predomini absolut del mercat el 1995 (80%), Netscape va veure com l'agressiva política de Bill Gates per imposar l'IE va donar els seus fruits i, en un marge estret d'anys, l’explorador de Redmond ja era en el 90% dels ordinadors del planeta. I ni tan sols el judici per les polítiques monopolístiques de Microsoft (1998) no va aconseguir capgirar la situació.

A Netscape s'imposava l'aliança (17 de març de 1999) amb un gegant d'internet com AOL, per 4.200 milions de dòlars, com a única possibilitat de plantar cara a Microsoft. Però ni així va recuperar terreny. Calia una altra estratègia davant l'asfixiant domini comercial de l'Explorer, que implicava l'alliberament parcial dels codis de Netscape perquè programadors de tot el món poguessin ajudar a desenvolupar-lo. Aquesta tasca conjunta de la comunitat de programari lliure va possibilitar, per exemple, la constitució de la Fundació Mozilla, el 2003, amb diners, suport tècnic i personal d'AOL. I també l'aparició, al cap d'un any, del seu producte estrella, el Firefox 1.0, protagonista juntament amb l'incombustible IE de la segona guerra dels navegadors. Actualment, el programa de Mozilla ja és instal·lat al 17% dels ordinadors connectats a internet del món, a costa majoritàriament de la quota de mercat de l'IE.

Propostes per a incondicionals

Tot i que el navegador Netscape ja no s'actualitzarà més i que els seus desenvolupadors recomanen de fer el salt cap a Firefox, també és cert que qui estigui molt íntimament lligat a aquest programa disposarà d'unes quantes alternatives a partir de l'1 de març. D'entrada, als servidors de Netscape (o d'Evolt.org) se'n podran descarregar moltes versions (la 9.0 és de fa tan sols mig any), i alguns fòrums especialitzats han assegurat que continuaran resolent els dubtes dels usuaris. I a Browser Emulator se'n poden provar les primeres versions amb un emulador.

Una altra opció, vàlida per als qui naveguen amb Firefox, és instal·lar-s'hi el tema Netstripe, que automàticament adapta l'aparença d'aquest navegador de la Fundació Mozilla a la de l'última versió de Netscape.