Les timbes financeres, l'estafa perfecta

En plena crisi financera mundial, la inestabilitat dels mercats i la desconfiança dels inversors poden ser interpretades, també, com una oportunitat. El Temps publica avui un extens reportatge d'investigació del periodista Victorià Jiménez sobre les anomenades timbes financeres, una estafa que ja ha mogut més d'un miler de milions d'euros i que té com a base d'operacions la costa del nostre país. Les víctimes: petits inversors anglesos que són enganyats per telèfon.

Tot comença amb una trucada. O dues. O tres. L'estafador, que ha triat amb cura i determinació l'inversor al qual vol enganyar, promet rendiments espectaculars de petites quantitats de diners. Gairebé tots els falsos assessors d'inversions, aquells que fan la trucada, són joves anglesos universitaris, alguns d'ells amb estudis empresarials o màsters financers, enlluernats per sous afalagadors. La seva feina consisteix a estafar, via telefònica, tants diners com puguin. I ho fan des de la costa del nostre país que, pel que sembla, ha esdevingut un cau on poder cometre crims d'aquesta mena amb quasi absoluta impunitat. A la passivitat i descoordinació de les policies catalana, espanyola i anglesa s'hi suma sovint la vergonya i el silenci dels estafats, fet que dificulta encara més la cerca i identificació dels responsables de les estafes.

La investigació periodística, portada a terme per Victorià Jiménez i Simon Gompertz, periodista de la BBC, ha obligat els organismes responsables de vigilar les activitats financeres i borsàries al Regne Unit i a l'estat espanyol a parlar. L'autoritat anglesa dels serveis financers, la Financial Services Authority (FSA), ha admès que la seva estimació de negoci (uns 730 milions d'euros) és molt probablement massa curta i no reflecteix la quantitat realment estafada. La Comissió Nacional del Mercat de Valors espanyola (CNMV) ha reconegut enguany, per primera vegada, l'existència, pel cap baix, d'una cinquantena de timbes financeres, la majoria a l'eix Barcelona-Alacant.

Com es seleccionen les víctimes?

Segons explica Jiménez al reportatge, 'les timbes financeres adquireixen registres de valors de mitjanes i grans companyies en diversos sectors –energia, matèries primeres, internet, comerç, transport- per tal de trobar els noms de les persones que hi han invertit, especialment aquells que ho fan amb certa regularitat i amb quantitats de diners petites, que no disposen de gabinets legals que vigilen, i protegesquen, els moviments del seu capital. Una altra font d'informació són les revistes d'iots i automòbils, als venedors dels quals se'ls suposa que aviat comptaran amb uns quants centenars de milers de lliures esterlines, euros o dòlars a les butxaques'.

Com es fa l’estafa?

L'equip de la BBC va aconseguir parlar amb un ex agent (ex fals assessor) d'una timba financera que n'expica el funcionament: 'El que fem és arruinar-los, pura i simplement. L'objectiu és treure'ls fins al darrer cèntim. Tu els enxampes 12.000 lliures per obrir boca i al mes següent pots haver-ne aconseguit fins a mig milió, d'ells i del seu entorn social. I és completament una estafa perquè darrere dels valors i participacions que els ofereixes no hi ha res, no n'obtindran ni el preu del paper on imprimeixen les accions. Robem els seus diners. Sovint no enviem ni els certificats dels valors dels quals són propietaris, en teoria'. L'agent un cop s'ha guanyat la confiança de l'inverseor i li ha parlat dels primers guanys (inexistents) accelera l'operació-trampa i la repeteix fins a arruinar l'inversor.

'Boiler rooms'

'Timbes financeres' és una traducció de l'autor del reportatge de l'expressió anglo-saxona 'boiler rooms' (sales de calderes). Aquesta nomenclatura té un origen molt revelador: la màfia, al segle passat, no tenia prou diners per a llogar oficines a Wall Street; llogava sales de calderes, al soterrani dels edificis, i hi instal·lava taules i telèfons per començar l'estafa financera. D'aleshores ençà, un 'boiler room' és també un local en el qual s'idea i s'executa un frau financer.




(Podeu llegir el reportatge íntegre, amb més testimonis i detalls, a l'edició impresa d'aquesta setmana d'El Temps).