La Garriga farà fill il·lustre Josep Maurí i Serra coincidint amb el 40è aniversari de la seva mort

Avui, 21 de març, fa 40 anys que va morir el notari i historiador de la Garriga, Josep Maurí i Serra. La Fundació Maurí realitzarà, al llarg d’aquest any, diferents actes per recordar la figura de Maurí en motiu del 40è aniversari de la seva mort.
Un dels primers actes que la fundació preveu és després de Setmana Santa, quan l’Ajuntament declarà Josep Maurí fill predilecte de la Garriga, si així ho aprova el proper ple municipal.

Altres de les activitats que es volen fer són organitzar una taula rodona amb gent que va conèixer Maurí, fer una exposició a l’Ajuntament de tota l’obra que ha fet la fundació al llarg d’aquests 40 anys, recuperar 'El Cant del Plany de Sant Esteve' del segle XIII que ja va recuperar Maurí en el seu moment i col·locar una placa commemorativa sota el xiprer de la Doma com a recordatori que Maurí va ser-ne benefactor.
Albert Benzekry, membre de la Fundació Maurí, va oferir dimarts passat a la tarda una xerrada, organitzada per l’Aula de la Universitat a l’Abast, sota el nom Josep Maurí i Serra, notari, historiador i benefactor de la Doma. Benzekry, amb només 17 anys, va conèixer i va establir bona relació amb Maurí. 'Vaig acceptar la xerrada per retre homenatge a Maurí, perquè si no hagués estat per ell les meves aficions haurien anat, possiblement per altres vies', assegurava Benzekry que des de fa anys es dedica a fotografiar tots els actes públics que es fan a la Garriga.
Maurí va nèixer a la Garriga el 1912 i va estudiar Dret i Filosofia i Lletres a Barcelona. Com a home d’església, de ben jove, va formar part de la Federació de Joves Cristians, 'una associació juvenil que tenia la finalitat de formar joves humanament i intel·lectualment per allunyar-los de les esquerres', segons explicava Benzekry. Maurí també va començar a escriure notícies i articles sobre la història de la Garriga a la revista que ell mateix va fundar l’any 1933, El Congost, i a La Hoja de Acción Católica.
De més gran, treballant com a notari a Blanes i Lloret, aprofitava els caps de setmana a la Garriga per escriure i encarregar els articles de les revistes, per començar a redactar els tres volums de la Història de la Garriga i per aconseguir diners per restaurar la Doma. 'Si avui existeix la Doma és gràcies a ell, perquè sinó estaria enderrocada com la masoveria', apuntava Benzekry mentre projectava fotografies de Maurí. L’any 49, va publicar el primer volum de Història de la Garriga, aprofitant els retalls històrics que havia publicat a les revistes. El segon volum va sortir el 51 i el tercer, el 53.
Cap a mitjans dels cinquanta, el notari es va preocupar de construir un pis sobre casa seva al carrer Cardedeu, on actualment hi ha la seu de la fundació, per guardar-hi totes les obres d’art que anava comprant. Benzekry pensa que 'dos fets van portar a Maurí a planejar la creació de la seva fundació'. Primer, que morís Sancho Marraco i que Maurí expressés la seva preocupació perquè se’n preservés el seu patrimoni i, després, la desaparició de la gran col·lecció d’art que tenia Lluís Plandiura, amb obres d’artistes tant importants com Casas, Miró o Picasso i que els seus fills es van acabant venent.
L’any 66, quan es va celebrar el mil·lenari del poble de la Garriga, Maurí va aparèixer per última vegada en públic, ja que el seu estat de salut ja era greu. Benzekry va reproduir, durant la xerrada, una cinta de cassette amb el discurs que Maurí va fer aquell dia, fent emocionar molts dels assistents.